José Manuel Triñanes Suárez es passava les tardes en un banc del carrer, fumava la seva pipa. Saludava aquest o a aquell, no parlava amb ningú i quan es feia fosc o començava a fer fred, es ficava dins. Al garatge. Durant almenys una dècada, l'històric militant comunista va viure a la plaça 139 de l'aparcament de la comunitat de veïns del número 11 del carrer Severo Ochoa d'Avilés (Astúries) i allà dins va ser on la Policia Local va trobar el seu cadàver dimarts passat: la cara contra una tauleta, tombat en un jaç, de mig costat, i a la calor d'un radiador portàtil que estava encès en el moment en què els agents van donar amb l'origen de la pudor. I és que un veí de la comunitat havia alertat que l'olor que sortia d'aquella plaça "era insuportable".

Tot apunta que Triñanes Suárez, jubilat de manera anticipada per malaltia- havia triat viure a l'aparcament que li va tocar al divorci, un trencament que li va resultar traumàtic i que marcaria la seva vida de llavors en endavant. Allà havia mort, com a mínim, deu dies abans que es descobrís el seu cadàver. Tenia tres fills. S'havia casat dues vegades. Cobrava pensió i era titular d'una pòlissa de decessos. La companyia asseguradora es farà càrrec del seu enterrament quan la família determini què fer amb les seves restes mortals. Al tancament de l'edició aquesta decisió no havia estat presa encara.

En 2004, aquest veí del Carbayedo havia estat detingut per la Policia Local a la porta de l'Ajuntament d'Avilés perquè, segons va denunciar el llavors vicealcalde de Avilés, Fernando Díaz Ranón, havia tret una pistola -que va resultar de fogueig- i la va posar sobre el seu escriptori. Díaz Ranón es va sentir amenaçat i la Policia, llavors, va intervenir. Uns dies després d'aquell succés, Triñanes es va defensar: va explicar que no patia malaltia psiquiàtrica alguna, encara que va admetre que sí que havia estat en tractament per causa del seu divorci (a mitjans dels noranta). Aquell episodi de la seva vida va acabar en res, però la seva mania d'anar armat no. Els seus camarades ho sabien, tot i que mai ho haguessin qualificat com "perillós". "El que sí que era, era una persona rara", confirmen els seus companys de militància. Aquest mateix qualificatiu és el que li adjudiquen els seus veïns.

Actualment, no era usuari dels serveis socials de l'Ajuntament: tenia pensió, havia treballat com a obrer del sector naval i també en el sector auxiliar. I també havia navegat. Va treballar, de fet, com a maquinista en vaixells mercants. "La pensió que tenia era petita", va determinar Ladislao Estefania, secretari general del PCE a Avilés i camarada de Triñanes des de feia "més de trenta anys". La seva elecció vital era coneguda per tots i presumien alguns veïns que no trigarien les autoritats en treure'l de la plaça de garatge 139 on, finalment, va perdre la vida; caure sobre si mateix i només la mala olor delatar la seva absència.

Feia dies que Triñanes no sortia a fumar la seva pipa al banc de la cantonada de Severo Ochoa amb l'avinguda de Sant Agustí, però ningú el va trobar a faltar.