El Tribunal Constitucional ha denegat la seva empara a un menor condemnat a quatre anys i mig per actes de «kale borroka» que va demanar que se'l traslladés des d'una presó de Valladolid a un centre més proper al seu domicili. La decisió s'ha produït amb el vot particular contrari de tres magistrats progressistes que assenyalen que el Constitucional hauria d'haver tingut en compte les circumstàncies concretes del cas: la condemna inferior a cinc anys, el fet que es tracti d'un menor amb familiars malalts i fins i tot el final dels assassinats d'ETA.
Sabin M. P., condemnat per actes de violència al carrer, va recórrer davant el Constitucional després que l'Audiència Nacional desestimés el seu recurs contra la denegació d'acostament al seu domicili del Jutjat de Menors, en funcions de vigilància penitenciària. La seva sol·licitud de ser traslladat per al compliment de la seva condemna a un centre penitenciari més proper al seu domicili familiar va ser denegada també per l'Audiència Nacional.
Condemna de 4 anys i 6 mesos
El recurrent compleix condemna de quatre anys i sis mesos de presó per la comissió d'un delicte de danys en grau de temptativa en concurs ideal amb un delicte de transport de substàncies o aparells explosius o inflamables, recorda també la interlocutòria del Constitucional.
El tribunal de garanties assenyala que els drets fonamentals adduïts pel recurs només es veurien vulnerats si la resposta de l'Administració o els tribunals a la petició hagués estat arbitrària i no hagués tingut en compte les circumstàncies concretes del cas.
«Les decisions administratives d'assignació de centre penitenciari només adquiririen rellevància constitucional en supòsits veritablement excepcionals en què fos detectable un exercici desviat de les potestats administratives indicatiu d'una arbitrarietat», estableix l'acte.
Però en aquest cas, no es pot dir que els jutges no hagin tingut en compte la valoració individualitzada de la situació personal del recurrent, afirma el TC, «ni el grau d'afectació de les seves relacions interpersonals i la seva possible compensació mitjançant el gaudi de permisos, visites i comunicacions d'acord amb les possibilitats que ofereix l'ordenament».
Les resolucions del jutge de vigilància i de l'Audiència Nacional «han donat adequada resposta a la petició del recurrent des de la perspectiva de la Constitució Espanyola i també de la doctrina establerta pel Tribunal Europeu de Drets Humans en aquesta matèria», conclou el Constitucional.
