L'organització terrorista ETA planeja el seu desarmament total en les properes setmanes, un procés que serà culminat el proper 8 d'abril i que encomanarà a associacions civils, segons va revelar un militant bascofrancès al diari Le Monde. «ETA ens ha confiat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal i, a la nit del 8 d'abril, la banda terrorista estarà totalment desarmada», va dir al rotatiu el dirigent del moviment ecologista i social Bizi! Jean-Noël Etcheverry, Txetx.

L'anunci, acollit amb «cautela i prudència» pel Govern espanyol, s'emmarca dins d'una iniciativa que el rotatiu cataloga d'«abast inèdit» i que serà portada a terme per «diversos centenars de persones de la societat civil i nombrosos càrrecs públics de la regió». Malgrat tot, Le Monde apunta que, segons el parer d'aquests intermediaris civils, les condicions perquè es produeixi l'entrega d'armes d'ETA «encara no s'han reunit».

Els militants pretenen que sigui l'Estat francès el que es faci càrrec de l'armament en una operació supervisada per «observadors imparcials». «No volem que les armes puguin servir a l'Estat espanyol o a qualsevol milícia que rebutgi tot escenari de desarmament organitzat per la societat civil», va assenyalar Etcheverry.

Txetx Etcheverry va ser detingut amb altres quatre representants associatius el passat 16 de desembre a la localitat bascofrancesa de Louhossoa al costat d'un dipòsit d'armes d'ETA, que, segons van afirmar, pretenien inutilitzar però no destruir. S'estima que a les deu caixes trobades en aquella ocasió el grup terrorista guardava el 15% de l'arsenal que encara manté sota la seva custòdia a amagatalls enmig de la natura i a domicilis particulars, sobretot al País Basc francès.

L'arsenal de Louhossoa contenia dues granades, 29 armes curtes, 9 fusells d'assalt, 12 metralladores, més de 3.000 municions, gran quantitat d'explosius, material per fabricar-los, detonadors i temporitzadors.

Un altre dels promotors d'aquella iniciativa, que segons els seus autors pretenia «inutilitzar» les armes però no destruir proves, va ser el president d'honor de la Lliga francesa de Drets Humans, Michel Tubiana, que va declarar a Le Monde que «si per lliurar les armes cal arriscar-se a anys de presó, això és tancar la porta al desarmament».

Només un dia després d'aquella operació policial, el ministre francès d'Interior, Bruno Le Roux, ha considerat que «ningú» està legitimat per destruir armes d'ETA. «En matèria de terrorisme totes les proves han d'arribar a la justícia. Ningú té dret a proclamar-sedestructor d'armes i, eventualment, de proves», va indicar el ministre.

Le Roux es va preguntar sobre la motivació de «destruir armes que han pogut servir per cometre actes greus, fins i tot atemptats», i alhora va assenyalar que seguiran actuant per confiscar totes les armes que circulen de forma il·lícita al país.

Fins ara, la banda terrorista ha intentat prendre aquesta iniciativa a través de l'anomenada Comissió Internacional de Verificació, un grup d'experts internacionals, i posteriorment amb persones destacades de la societat del País Basc francès.

No obstant això, aquest procés es troba paralitzat per la negativa dels governs espanyol i francès a participar-hi, ja que les opcions plantejades per ETA no són acceptades per cap dels dos països, que reclamen la dissolució de l'organització.

La banda terrorista ETA va anunciar el 20 d'octubre de 2011 el final definitiu de les seves accions violentes amb què ha matat, en les últimes cinc dècades, 858 persones en el seu objectiu d'aconseguir la independència del País Basc.

Otegi: «Total credibilitat»

El portaveu d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, va qualificar de «bona notícia» l'anunci de desarmament definitiu d'ETA, al qual, segons va assegurar, atorga «total credibilitat» i espera que es dugui a terme «fins al final», amb la «implicació» de la societat civil i els governs basc i navarrès. Va admetre que no espera «gran cosa» dels executius espanyol i francès, però vol pensar que almenys «no posaran obstacles a un esdeveniment històric».

Otegi va destacar que el treball discret desenvolupat per l'esquerra abertzale perquè «la pau es consolidi» ha donat els seus fruits també en «el tema del desarmament». No obstant això, va voler deixar clar que «hi ha una part del desarmament», l'operativa, en què l'esquerra abertzale no està implicada, ja que correspon als que anomena «artesans de la pau».

Va desitjar que el procés es dugui a terme fins a les seves «últimes conseqüències amb la participació de la societat civil, el monitoratge de la comunitat internacional i amb la intervenció» dels governs basc i navarrès i institucions bascofranceses.