El secretari d'Estat dels EUA, Rex Tillerson, va afirmar a Seül que la diplomàcia pacient de l'Era Obama s'ha acabat a l'hora de tractar el programa nuclear nord-coreà i que totes les «opcions estan obertes» en aquest terreny. «La paciència estratègica s'ha acabat», va assegurar Tillerson en una roda de premsa celebrada a Seül, segona parada de la seva gira asiàtica, amb el seu homòleg sud-coreà, Yun Byung-se, en referència a l'enfocament adoptat per l'anterior Administració a Washington per tractar amb el règim de Pyongyang.

En la seva visita al Japó el dia abans, ja va apuntar al fet que el nou Govern nord-americà no té pensat apostar tampoc pels incentius de l'era Clinton o l'enroc de Bush fill per intentar aïllar per complet Pyongyang de la comunitat internacional. No obstant això, Tillerson tampoc va oferir més detalls sobre quina fórmula estudia la Casa Blanca amb Trump al capdavant per tallar la nuclearització nord-coreana, un desafiament la complexitat del qual s'ha incrementat gràcies als avenços mostrats per l'hermètic país després de l'arribada de Kim Jong-un al poder.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va renyar Corea del Nord per comportar-se «molt malament» i va recriminar a la Xina que hagi fet «poc» per frenar el règim nord-coreà.

Per altra banda, Trump va assegurar que «la immigració és un privilegi, i no un dret», i va insistir que la protecció dels ciutadans del seu país ha de ser una prioritat de seguretat nacional. En la seva roda de premsa conjunta amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, el president dels EUA va dir que els dos líders van coincidir en la reunió a la Casa Blanca en la «prioritat de protegir» els ciutadans de les seves respectives nacions i que «la seguretat migratòria és seguretat nacional». «Hem de protegir els nostres ciutadans d'aquells que intenten difondre el terrorisme, l'extremisme i la violència dins de les nostres fronteres», va dir el mandatari.

Trump va assenyalar també que té «alguna cosa en comú» amb la cancellera alemanya, que tots dos, segons ell, han estat espiats per ordre de l'anterior president nord-americà, Barack Obama. El comentari del president nord-americà és una referència a la revelació el 2013 que un telèfon mòbil de Merkel va ser intervingut per l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA (NSA) entre 2002 i 2012, un període que inclou part de la presidència de George W. Bush i part de la d'Obama. La cancellera alemanya va escoltar en silenci l'afirmació de Trump, que va generar gestos de sorpresa i rialles entre els periodistes presents, i va evitar reaccionar.

Trump va reiterar el seu «fort suport a l'OTAN», però va destacar que cal que tots els països membres «paguin la seva part justa». «Moltes nacions deuen grans quantitats de diners a l'OTAN i és molt injust per als EUA. Aquestes nacions han de pagar el que deuen», va afegir.

La cancellera alemanya va assegurar que el president dels Estats Units s'havia compromès «personalment» amb els acords signats a Minsk fa més de dos anys, al febrer de 2015, per buscar una solució al conflicte armat a Ucraïna. Merkel va considerar que ha de millorar la relació dels EUA amb Rússia, aliat dels separatistes de l'est d'Ucraïna, però va destacar que la millora de la situació a Ucraïna ha de ser una prioritat i produir-se «en primer lloc».

En un altre ordre de coses, la Casa Blanca va confirmar que ha donat explicacions al Govern del Regne Unit per suggerir que el centre de comunicacions GCHQ, part dels serveis secrets britànics, va ajudar Obama a espiar Donald Trump.