Els núvols causats per l'acció de l'home, antroponúvols, i l'estudi és essencial per predir la disponibilitat dels recursos hídrics i els impactes del clima, han estat incloses per primera vegada a l'"Atles Internacional de Núvols" de l'Organització Mundial del temps ( OMM).

Des d'avui, la nova edició de l'Atles, revisat per última vegada el 1987 i publicada per l'OMM, comptarà en les seves pàgines amb noves espècies de núvols "especials" com Homogenitus, del llatí homo (home) i genitus (engendrat) produïdes pels gasos dels motors de les aeronaus.

Altres núvols derivats de l'activitat humana són els originats per l'emissió de vapor d'aigua en les proximitats de les centrals tèrmiques i les que es produeixen després d'un gran incendi forestal.

Amb motiu de la celebració avui del Dia Meteorològic Mundial, que enguany porta per lema "Entenent els núvols", l'atles, publicat per primera vegada en format digital, inclou una nova espècie Volutus, terme que designa els núvols enrotllats, i fa una menció especial al núvol Asperitas (aspror).

Aquest últim és una de les més espectaculars amb una formació amb ondulacions i protuberàncies que s'assembla a la superfície rugosa de la mar, ha explicat a EFE, Rubén del Campo, portaveu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i expert en núvols.

Altres tipus són els núvols Flumen, conegudes habitualment com "cua de castor", i associats a les tempestes de forta intensitat.

Respecte a la seva classificació, Del Campo -ha assenyalat- que els meteoròlegs utilitzen, des del segle XIX, una nomenclatura científica capaç d'aglutinar la infinitat de formes i disposicions que adopten els núvols en uns pocs grups.

"Està inspirada en la taxonomia que Linneo va aplicar als éssers vius i, com aquella, utilitza termes en llatí".

Existeixen 10 gèneres, 15 espècies, 9 varietats i 9 trets suplementaris de núvols què combinats poden classificar els tipus de nuvolositat que s'observen al cel des de qualsevol lloc del món.

Els núvols alts solen formar-se per sobre dels 5.000 metres, els núvols mitjanes es solen formar entre els 2.000 i els 7.000 metres i els núvols baixos solen formar-se a una alçada màxima de 2.000 metres.

A Espanya tenim "la sort de comptar amb un enorme mostrari" i entre un gran nombre d'ells ha ressaltat la "panxa de ruc" a les Illes Canàries, núvols que entapissen d'un gris plomís àrees del nord de Tenerife.

Hi ha altres tipus més inusuals com els anoments "fantasmes", núvols molt fins i efímers que apareixen en zones de muntanya amb l'arribada d'un front o els noctilucents, núvols en l'estratosfera a 40 i 50 quilòmetres d'altura que, en latituds altes, es poden observar a la nit.