l Iemen, situat a l'extrem sud de la península aràbiga, és el país més pobre del Pròxim Orient i de tot el món àrab. Per si això no fos poc, els seus gairebé 24 milions d'habitants (la meitat de la població d'Espanya) pateixen un brutal conflicte armat des de 2011 que, de la mateixa forma que a Síria, és fruit de les revoltes de l'anomenada Primavera Àrab, l'ona expansiva de la qual va sacsejar des del Marroc fins a l'Iraq.
Un conflicte que al Iemen ha desembocat des de fa dos anys en una brutal guerra civil amb la intervenció d'altres països com l'Iran i sobretot l'Aràbia Saudita, i que ha dessagnat el país provocant uns 15.000 morts (la majoria civils), uns tres milions de desplaçats i una crisi humanitària que s'ha manifestat en forma d'una gravíssima fam. Segons l'ONU, uns 18 milions de persones necessiten ajuda humanitària urgent i gairebé set milions estan amenaçades de mort per la gana, fet que converteix el Iemen en el país amb més casos de fam al món després de la veïna Somàlia. Hi ha mancança d'aliments, de medicaments i d'assistència humanitària, però no hi falta una cosa: armes.
A principis del passat mes de març, el Sipri, una institució acadèmica de Suècia que estudia el comerç legal d'armes al món, va publicar el seu informe per al període 2012-2016 amb la llista dels principals països venedors d'armes a nivell mundial: Estats Units, Rússia, la Xina, França, Alemanya, Regne Unit, Espanya, Itàlia, Ucraïna i Israel. També mostrava el rànquing dels principals compradors d'armes al món: l'Índia, Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, la Xina, Algèria i Turquia.
Dues conclusions es poden treure del seu informe. La primera: hi ha un monopoli tant en la venda com en la compra d'armes, ja que les vendes per part dels EUA i de Rússia sumen més que les vendes de tota la resta de països junts, i la compra d'armes de l'Índia i l'Aràbia Saudita sumen més que les compres dels altres països junts.
La segona: Es produeix una gran contradicció, ja que els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (EUA, Regne Unit, França, Rússia i la Xina) encarregats de mantenir la pau i la seguretat mundials segons la carta fundacional de l'ONU de 1945, són els principals fabricants i venedors d'armes del món, un dels negocis més lucratius juntament amb el tràfic de drogues i la prostitució.
A la llista anterior Espanya apareix com el setè venedor d'armes del món i moltes de les vendes les fa a l'Aràbia Saudita (el segon comprador mundial darrere de l'Índia), una brutal monarquia absolutista que governa amb mà de ferro, violant sistemàticament els Drets Humans dels seus habitants i oprimint les dones (no se'ls permet ni conduir), les minories, els opositors polítics, els homosexuals..., a més de finançar el grup terrorista Estat Islàmic. Però ja se sap que també és el primer productor i venedor mundial de petroli.
Des de 2012 l'Aràbia Saudita ha esdevingut el millor client fora d'Europa de la indústria armamentista espanyola amb 546 milions d'euros de facturació el 2015, segons dades del Ministeri de Defensa. Dins d'Europa, Alemanya és el millor client d'Espanya, amb vendes d'armes per valor de 647 milions d'euros el 2015.
És lògic pensar que potser algunes de les armes que el Govern espanyol ha venut a la monarquia saudita s'han pogut utilitzar a la guerra del Iemen, on l'Aràbia Saudita lidera una coalició militar que ha bombardejat indiscriminadament la població civil, inclosos hospitals de la ONG Metges Sense Fronteres. Serien armes dels saudites però «made in Spain».
Sigui realment així o no, cal recordar que el que ha fet i fa el Govern espanyol ja és il·legal perquè la mateixa llei espanyola prohibeix a l'Executiu vendre armes a governs que després les poden utilitzar per a la repressió interna o que violin els Drets Humans, i ambdues coses les ha fet i les fa el govern saudita. Però a l'Executiu d'Espanya, tot i saber-ho, sembla que això li és igual. Serà que «la pela és la pela» i que li interessa el petroli saudita a bon preu.
Una pregunta incòmoda
Per acabar, una pregunta potser incòmoda: com a societat d'un estat democràtic com Espanya (amb tots els defectes i mancances que vulguem però democràtic, ja que escollim lliurement els nostres representants al Parlament en unes eleccions transparents i on hi ha diferents partits), tenim algun tipus de responsabilitat quan un govern democràtic com el nostre ven armes a un règim dictatorial com l'Aràbia Saudita per reprimir els seus habitants o per usar-les en una guerra contra població civil com passa al Iemen? Com a ciutadans que podem votar per decidir el govern que volem, som responsables en part d'aquest entramat de governs, diners, armes i morts? Segur que no? Gens ni mica?
