Síria porta més de sis anys immersa en una guerra que ha segat la vida a milers de persones. Un conflicte que va néixer amb la intenció d'enderrocar al president Baixar al-Assad de manera pacífica i que ha anat prenent tints d'una altra època. Després d'esclatar el que aparentment era una guerra civil entre els partidaris d'al-Assad i els seus opositors, al conflicte bèl·lic s'han anat sumant actors internacionals que han donat suport als diferents bàndols, cadascun a la seva manera. El bombardeig per part dels EUA durant aquesta matinada com a resposta a l'atac químic per part del govern sirià és un nou capítol en un conflicte que no sembla tenir solució.

Els números de la guerra

La complexitat per donar-li sortida a aquest problema és l'únic aspecte que sembla estar clar dins d'una infinitat de nuvolades. Les dades parlen per si sols, l'última xifra oficial de l'ONU sobre les víctimes mortals daten de 2014, quan es van registrar 250.000. Després de les complicacions d'accedir a certes àrees del país, es va deixar de comptar. En una nova estimació realitzada aquest any s'han comptabilitzat unes 400.000 morts. No obstant això, altres organitzacions incrementen aquesta xifra. Tot un ball de dades.

A més, al voltant de cinc milions de sirians, la majoria dones i nens, han abandonat el país en un dels més grans èxodes de la història recent. Els països veïns s'enfronten tractant d'albergar l'elevat nombre de refugiat mentre que Europa no sap què fer.

L'inici de la guerra

Després de les revoltes iniciades al març de 2011 contra el govern, la repressió de al-Assad es va incrementar. Els partidaris de fer una forta oposició van començar a armar-se amb la intenció de defensar-se de les agressions del govern per, més tard, expulsar les forces de l'Estat de les seves regions.

El conflicte va començar a prendre tints bèl·lics arreu del país. Les brigades opositores van avançar posicions i es van fer amb el control de ciutats i poblats. En només un any, els enfrontaments van arribar a la capital del país, Damasc, ia la segona ciutat més important de Síria, Alep.

Qui combat contra qui?

La guerra ha anat destapant batalles internes entre diferents sectors. En el bàndol opositor es poden trobar als opositors moderats, grups islamistes i gihadistes, com l'Estat Islàmic o el grup pròxim a Al-Qaida Front Al-Nusra. També lluiten les milícies kurdes. Entre les faccions opositores també hi ha diferències, el que complica encara més un conflicte ja de per si complex.

Per la seva banda, les forces internacionals han donat suport a un bàndol o un altre segons els seus interessos. Rússia es va posicionar a favor d'al-Assad mentre que els EUA es va mostrar a favor dels opositors. No obstant això, l'ascens de l'EI va frenar l'ajuda a aquests grups. Pel que fa a les regions pròximes a Síria, Iran, de la branca xiïta de la mateixa manera que al-Assad, és aliat del govern.

Aràbia Saudita dóna suport als rebels per la seva enemistat amb l'Iran, inclòs als grups radicals. Turquia és un altre dels actors protagonistes. Gran aliat dels rebels, ha intentat que els EUA frenés les ajudes als kurds, enemics del govern d'Erdogan. Qatar i Jordània també s'han mostrat a favor de les forces rebels. Una guerra d'interessos que es juga en un terreny de joc anomenat Síria.