Professora de la UdG durant 6 anys coincidint amb l'inici de la carrera política

Companys de docència la definien com una persona «rigorosa, responsable i molt implicada en el treball»

09.04.2017 | 22:15
Una imatge de la seva darrera etapa com a professora de la UdG

Carme Chacón va ser professora de la Facultat de Dret de Girona més de sis anys, entre 1994 i 2000, coincidint amb els seus inicis seriosos en política en ser elegida regidora a l'ajuntament d'Esplugues de Llobregat, la seva ciutat, i posteriorment diputada. Entre les assignatures que va impartir durant aquells anys als barracons de la Rambla Xavier Cugat hi havia l'optativa «Canadà i Espanya: dos models d'estat compost», una continuació del seu treball de fi de carrera, que anava sobre el model canadenc i el cas concret del Quebec.

Josep Maria Aguirre, professor de Dret a la UdG, va assistir a les classes d'aquesta assignatura optativa. «En realitat, molt sovint acabàvem parlant de política espanyola i catalana», assenyala, tot destacant que tot i que Chacón impartia altres matèries, en aquesta era en la que es trobava més a gust.

Xavier Arbós, actual catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i responsable en aquella època del departament de Dret Constitucional de la UdG, és qui va dur Carme Chacón a Girona. Quan va ser nomenada ministra de Defensa, Arbós no amagava certa decepció en reconèixer que «el Dret ha sortit perdent, la universitat va perdre una persona molt vàlida quan va decidir dedicar-se a la política». «Rigorosa» i «molt responsable» són els dos qualificatius que millor la definien, segons Arbós, tot afegint que malgrat tenir fama de ser una professora «molt exigent», no era «de cap manera una persona distant».

Com a anècdota, va destacar que «probablement és també el primer docent de la UdG que va venir a treballar amb escorta», ja que en la seva última etapa a Girona estava ja a l'executiva federal del PSOE.

«Cert tarannà polític»

Eduard Rojo era el degà quan Chacón va aterrar a la UdG. Va explicar fa uns anys que no considerava que fos una professora dura, «però sí seriosa i molt implicada en el treball». «Ara bé, mai vaig tenir cap queixa sobre ella, de ningú», va assegurar. Una mica més gran que els seus alumnes -tot just havia acabat la carrera- «ja tenia, però, un cert tarannà polític, militava al PSC i no amagava les seves idees», va afegir Rojo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema