El rastre letal de la guerra qu韒ica

El recent atac qu韒ic a la localitat de Jan Shij鷑 a S韗ia 閟 l'鷏tim exemple de l代s d碼quest armament prohibit

09.04.2017 | 07:45

L´horror de la guerra va fer un salt qualitatiu quan un 22 d´abril de 1915 l´Exèrcit alemany va enviar milers de litres de gas tòxic a les trinxeres de les tropes franceses en el front de Ypres. Una arma mai vista, que avançava silenciosa i que va embolcallar dins el seu núvol de mort 10.000 homes que no van tornar a veure la llum del sol. Poc més d´un segle després, el passat 4 d´abril la localitat siriana de Jan Shijún va patir un atac amb armes químiques que ha causat més de 80 morts i centenars de ferits. No ha estat el primer atac d´aquestes característiques a la guerra de Síria, però a diferència del que va causar més de 1.300 morts l´agost de 2013 a causa d´un atac governamental, en aquesta ocasió els EUA han bombardejat per primera vegada de forma directa el règim de Bahar al-Assad, a qui responsabilitza de l´atac, afegint encara més incertesa a un conflicte amb implicacions regionals i internacionals cada vegada més inquietants.

No cal bussejar profundament en la història del s. XX per trobar les empremtes d´aquest tipus de guerra tan temuda com terrible. Després del desastre de la I Guerra Mundial (1914-1918), el Protocol de Ginebra va decretar il·legal aquest armament el 1925, però això no va aturar el seu desenvolupament. Espanya el va utilitzar al Marroc entre 1923 i 1926 i Itàlia a Etiòpia entre 1935 i 1940. També l´Imperi britànic el va utilitzar en els anys 20 en algunes campanyes colonials.

Els anys foscos
Tot i això, l´exemple més terrible és l´ús del gas Zyclon B durant l´Holocaust jueu en la II Guerra Mundial, quan els jueus europeus van estar a la vora de l´aniquilament per la persecució nazi. Un altre dels exemples més cruels es va produir durant l´ocupació japonesa de la Xina entre 1937 i 1945. La infame Unitat 731 va portar la guerra química al següent nivell: la guerra biològica. Desenes de milers de civils xinesos van ser bombardejats amb el virus de la verola i molts altres van ser objecte de brutals experiments mèdics.
Entre els exemples més recents de guerra química hi ha la campanya aèria dels EUA en els anys 70 per fumigar la jungla vietnamita amb «agent taronja», un herbicida extremadament tòxic que va arrasar immenses àrees de selva per privar la guerrilla comunista del Vietcong dels seus refugis. Dècades després, milers de vietnamites pateixen encara les conseqüències de l´enverinament d´aquesta arma.

Les tornes canvien a Halabja

La terrible guerra que va enfrontar a l´Iraq de Saddam Hussein amb l´Iran de l´aiatol·là Khomeini entre 1980 i 1988 va tornar a posar el focus de l´atenció internacional sobre les terribles conseqüències de les armes químiques. Aquest conflicte, comparat amb la I GM, va veure la tornada del gas mostassa als camps de batalla. En aquesta ocasió va ser l´Iraq qui va utilitzar aquesta arma contra els iranians.

Aquells dies Saddam Hussein tenia el favor d´Occident. Tot i això les tornes van començar a canviar quan al març de 1988 l´aviació iraquiana va bombardejar la localitat kurda de Halabja amb gas mostassa i sarín. Aquell atac, que va causar més de 5.000 morts, va suposar el principi de la fi del suport occidental al règim iraquià. Després vindria la Guerra del Golf el 1991, llavors EUA va acusar l´Iraq d´usar armes químiques contra les seves tropes.
Ara, Síria torna a posar el focus sobre aquest armament prohibit, que en poc més d´un segle ha deixat un rastre letal de mort i patiment per tot el món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enlla鏾s recomanats: Premis cinema