Carme Chacón va ser professora de la Facultat de Dret de Girona més de sis anys, entre 1994 i 2000, coincidint amb els seus inicis seriosos en política en ser elegida regidora a l´ajuntament d´Esplugues de Llobregat, la seva ciutat, i posteriorment diputada. Entre les assignatures que va impartir durant aquells anys als barracons de la rambla Xavier Cugat hi havia l´optativa «Canadà i Espanya: dos models d´estat compost», una continuació del seu treball de fi de carrera, que anava sobre el model canadenc i el cas concret del Quebec. Arran del seu ascens polític, l´abril de 2008 Diari de Girona va publicar un reportatge on parlaven alguns dels seus companys d´universitat. Josep Maria Aguirre, professor de Dret a la UdG, va assistir a les classes d´aquesta assignatura optativa. «En realitat, molt sovint acabàvem parlant de política espanyola i catalana», assenyalava fa uns anys, tot destacant que tot i que Chacón impartia altres matèries, en aquesta era en la que es trobava més a gust.

Xavier Arbós, actual catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i responsable en aquella època del departament de Dret Constitucional de la UdG, és qui va dur Carme Chacón a Girona. Quan va ser nomenada ministra de Defensa, Arbós no amagava certa decepció en reconèixer que «el Dret hi ha sortit perdent, la universitat va perdre una persona molt vàlida quan va decidir dedicar-se a la política». «Rigorosa» i «molt responsable» són els dos qualificatius que millor la definien, segons Arbós, que assenyalava que malgrat tenir fama de ser una professora «molt exigent», no era «de cap manera una persona distant».

Com a anècdota, va destacar que «probablement és també el primer docent de la UdG que va venir a treballar amb escorta», ja que en la seva última etapa a Girona estava ja a l´executiva federal del PSOE. Eduard Rojo era el degà quan Chacón va aterrar a la UdG. En aquell reportatge de fa uns anys va explicar que no considerava que fos una professora dura, «però sí seriosa i molt implicada en el treball». «Ara bé, mai vaig tenir cap queixa sobre ella, de ningú», va assegurar.

Una mica més gran que els seus alumnes -tot just havia acabat la carrera- «ja tenia, però, un cert tarannà polític, militava al PSC i no amagava les seves idees», va afegir Rojo.