La dona del candidat conservador a la presidència francesa, François Fillon, va començar a cobrar de l'Assemblea Nacional el 1982, durant la primera etapa com a diputat del seu marit, quatre anys abans del que aquest va comunicar públicament, va informar el digital Médiapart. Fillon va atorgar a la seva dona, Penelope, contractes per a la realització d'estudis o missions puntuals, va afegir el web francès, segons el qual la Justícia avalua la veracitat de la informació transmesa per l'aspirant.
En un primer moment, l'exprimer ministre va assegurar que la seva dona va ser contractada com a assistent parlamentària seva el 1997, data que va rebaixar posteriorment a 1988 i que es va remuntar a 1986 quan l'equip del candidat va publicar al web de campanya el salari net percebut per la seva esposa. Des d'aquest últim any i fins el 2013, segons els mitjans, Penelope Fillon va rebre més de 680.000 euros de salari brut com a assistent parlamentària del seu marit o del seu suplent, el diputat conservador Marc Joulaud.
Els tres es troben imputats per les ocupacions suposadament fictícies que aquesta va exercir a l'Assemblea Nacional i a la revista literària La Revue des Deux Mondes.
En un altre ordre de coses, la candidata ultradretana a la presidència de França, Marine Le Pen, va negar la responsabilitat del seu país en les detencions de jueus durant l'ocupació nazi, el que li va suposar les crítiques dels seus rivals, que van qualificar les seves paraules de «revisionistes». En una entrevista a diversos mitjans, Le Pen va assegurar diumenge que França no era responsable de l'onada de detencions de jueus del 16 i 17 de juliol de 1942, quan 13.000 d'ells van ser arrestats amb la complicitat de les autoritats col·laboracionistes del règim de Vichy, la major part d'ells deportats als camps de concentració i exterminats.
Coneguts com els successos de Vel d'Hiv, aquests fets són sovint assenyalats com un dels moments de la complicitat de França amb el règim nazi, pels quals el 1995 el llavors president, Jacques Chirac, va demanar perdó a la comunitat jueva. «Alguns havien oblidat que Marine Le Pen és la filla de Jean-Marie Le Pen», va replicar el candidat socioliberal Emmanuel Macron en referència a les diverses condemnes per «negacionisme» del pare de la candidata, fundador del Front Nacional. El conservador François Fillon, per la seva banda, va alertar del «perill» que suposa despertar aquest tipus de debats.
Davant aquestes crítiques, Le Pen va matisar les seves paraules. La candidata va recordar que els expresidents Charles de Gaulle i François Mitterrand tampoc consideraven que el règim de Vichy, «col·laboracionista i il·legal», representés França.
Proposta de Macron
Per altra banda, Macron té intenció que el seu país lideri una iniciativa internacional per obligar els gegants d'internet a col·laborar en la lluita contra el terrorisme. Es tractaria de posar en marxa «una acció coordinada a nivell europeu i internacional», va explicar.
