Guerra a l'Ala Oest de la Casa Blanca

?El gendre de Donald Trump porta fins ara un clar avantatge en la seva lluita contra l'ultranacionalista Steve Bannon ?Jared Kushner aspira que el govern nord-americà funcioni com una empresa ben estructurada dins dels camins convencionals

16.04.2017 | 00:47
Jared Kushner, al costat de la seva dona, Ivanka Trump.

Segur que alguns han sentit un calfred en els darrrer dies en llegir unes declaracions d'Eric Trump, fill del president dels EUA, en què mostrava el seu convenciment que Ivanka, la seva germana gran, va ser determinant en la decisió del seu pare d'atacar Síria amb míssils. Espanta pensar que un llogater de la Casa Blanca, a qui se li atribueix molta més passió per les pantalles televisives que pels informes dels seus assessors, prengui les seves decisions a l'atzar del sotrac de la seva filla davant unes fotos. I encara que qualsevol observador atent sap que el bombardeig va ser molt més deutor del relleu del general Flynn pel general McMaster al capdavant del Consell de Seguretat Nacional (CSN), o de la necessitat de generar un distanciament amb Moscou quan avancen perillosament per a Trump les investigacions sobre la seva «connexió russa», o fins i tot de la conveniència de marcar un gol que compensi el fracàs del seu veto islàmic i de la seva contrareforma sanitària, les declaracions d'Eric Trump revelen el predomini creixent dels punts de vista d'Ivanka, i del seu marit, Jared Kushner, a l'Ala Oest de la Casa Blanca.

Els passadissos de la Casa Blanca, s'assegura, han estat des del 20 de gener l'escenari d'una aferrissada guerra d'influències entre dos grups: els ultranacionalistes encapçalats per l'agitador mediàtic Steve Bannon, cap d'Estratègia de la lampisteria presidencial, i els despectivament anomenats «demòcrates», al capdavant dels quals hi ha el gendre de Trump, el càrrec de senior advisor del qual el converteix, al costat de Steve Miller, en un dels dos principals consellers polítics del seu sogre. Si el messiànic Bannon és l'encarnació a la Casa Blanca de l'ideari populista que va portar Trump a guanyar les eleccions, Kushner representa l'enllaç amb una manera dretana de fer les coses molt més ortodoxa. Si Bannon, de 63 anys, coqueteja amb destruir l'Estat, el jove Kushner, de 36, aspira que el Govern funcioni com una empresa ben estructurada dins dels camins convencionals.

Es desconeix, és clar, el desenllaç de la guerra, encara que hi ha signes que el malgirbat Bannon, sempre amb cara d'haver dormit a la butaca d'algun despatx, està portant les de perdre davant de l'impol·lut Kushner, que sempre sembla acabat de banyar-se en aigua de roses. Bannon, malaurat munyidor dels dos decrets antiislàmics suspesos pels jutges i de la contrarreforma sanitària rebutjada pels republicans, acaba de perdre el seu lloc permanent al Consell de Seguretat Nacional (CSN) i, pel que sembla, va haver d'amenaçar de deixar el vaixell perquè se li mantingués la condició de convidat ocasional. Se sap que s'ha discutit a crits amb el general McMaster i s'insisteix que el bombardeig de Síria, al qual s'oposava per representar la negació del seu «Primer Amèrica», és la prova del seu mal moment.

Per contra, Kushner, un neòfit de la política a qui l'equip de Bannon anomena «El Petit Príncep», acumula els encàrrecs. A més de dirigir l'acabat de crear departament per aplicar tècniques empresarials a l'administració, li ha «robat» la conducció de les relacions amb la Xina, el Pròxim Orient i Mèxic al secretari d'Estat Tillerson, la missió del qual és, sobretot, encarregar-se de les relacions amb Rússia i Europa. En paral·lel, Ivanka ha legalitzat la seva polèmica omnipresència amb un nomenament d'ajudant presidencial i, el que és millor, la seva principal consellera, Dina Powell, va passar a ser la «número dos» de McMaster en la mateixa jugada que va expulsar Bannon a les tenebres exteriors.

Així les coses, per reforçar la idea que Kushner guanya i Bannon perd només s'ha de tenir en compte la importància que per a Trump té el parentiu. Està clar que als que afirmen que l'irascible magnat, crescut als pits de la màfia novaiorquesa, només confia en la família i desconfia dels seus col·laboradors, convé recordar-los una cosa. Una de les persones que amb més duresa va patir la malvolença de Trump va ser el seu nebot Fred, a qui durant anys li va negar el pa i la sal. Com tantes vegades passa a les famílies, havien discutit per una herència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema