El referèndum constitucional celebrat diumenge a Turquia no va complir amb els estàndards democràtics, principalment per la «falta d'imparcialitat» en la campanya, van afirmar els observadors de l'OSCE i del Consell d'Europa. «El camp de joc no estava anivellat», va explicar la cap de la missió de l'Organització per a la Cooperació i la Seguretat a Europa (OSCE), Tana de Zulueta.

«En general, el referèndum no va complir amb les normes del Consell d'Europa», va advertir per la seva banda Cezar Florin Preda, líder de l'equip de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. No obstant això, els portaveus de la missió, que emetrà el seu informe final d'aquí a vuit setmanes, van rebutjar pronunciar-se sobre si el resultat s'ha de considerar vàlid o no. «Està fora del nostre mandat dir quin podria haver estat el resultat sense els defectes observats. Això ho ha de jutjar la història», va assenyalar De Zulueta.

L'experta no va voler avaluar l'anunci de l'oposició que impugnarà els resultats per la suposada presència de 2,5 milions de vots sospitosos, mancats del preceptiu segell de la mesa electoral, que la Junta Suprema Electoral turca va decidir donar per vàlids un cop començat el recompte. «Aquesta decisió, presa en aquell moment, sí que ha soscavat una important mesura de protecció i està en contradicció amb la llei. No hem tingut oportunitat de reunir-nos amb la Junta Electoral per parlar sobre aquest tema», va explicar la cap de la missió.

Florin Preda va lamentar que la llei turca no prevegi la presència d'observadors internacionals i no permeti organitzacions cíviques turques vigilar el procés, limitant aquesta funció a representants dels partits. Va afirmar que «durant la jornada electoral no hi va haver més problemes, excepte en algunes regions», sense donar més detalls. «Mai s'hauria de soscavar-se l'Estat de dret mitjançant l'estat d'emergència», va afegir, en al·lusió a les mesures que regeixen sota l'estat d'excepció vigent a Turquia des del juliol passat, arran del fallit cop militar.

També De Zulueta va alertar que «l'estat d'emergència vigent va restringir encara més la llibertat d'assemblea i d'expressió» durant la campanya. La cap de missió de l'OSCE va criticar així mateix que la Junta Suprema Electoral derogués, abans de començar la campanya, la norma que obligava els mitjans de comunicació a fer un tractament imparcial a les diferents opcions polítiques. «La campanya pel sí dominava als mitjans de comunicació» i «l'Estat no ha pres mesures per garantir l'accés dels ciutadans a informació imparcial sobre el referèndum», va assenyalar De Zulueta.

Violència a la campanya

El comunicat emès per la missió també destacava que es va observar «el mal ús de recursos estatals i l'obstrucció d'esdeveniments de la campanya del no», sovint mitjançant «agressions violentes i intervencions policials».

Per part seva, el socialdemòcrata Partit Republicà del Poble (CHP), la principal formació opositora de Turquia, va anunciar que demanarà l'anul·lació del referèndum de diumenge, en què un 51,4% dels votants va dir «sí» a la reforma constitucional per introduir un sistema presidencialista. Segons el vicepresident del CHP, Bulent Tezcan, la validesa de l'ajustat resultat està enfosquida per les «àmplies» irregularitats registrades en la votació, entre les quals va destacar que en alguns llocs es van dur a terme «escrutinis secrets». «Només hi ha una decisió possible que posaria fi als debats sobre la legitimitat» del resultat, i és «la cancel·lació del referèndum per la Junta Suprema Electoral», va afirmar Tezcan.