Rajoy declararà com a testimoni en el judici pel cas Gürtel

Rajoy se suma així als prop de 300 testimonis que han estat citats en el judici. Entre ells exdirigents del PP com Ángel Acebes, Francisco Álvarez Cascos, Rodrigo Rato i Jaime Mayor Oreja, membres de l'actual executiva com Javier Arenas, o l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, que compareixerà demà.

Ara, el tribunal haurà de decidir de quina manera testifica el cap de l'Executiu, si ho fa de forma presencial davant del tribunal o per videoconferència. La Llei d'enjudiciament criminal (LECrim) estableix en el seu article 702, a diferència de la fase d'instrucció, en què el president del Govern i els membres del seu Executiu, entre altres càrrecs, han de declarar des del seu despatx o el seu domicili i poden fer-ho per escrit, que un cop obert judici oral, «estan obligats a declarar» i «ho faran concorrent davant del Tribunal». Però afegeix en el següent article que la seva citació «es farà de manera que no pertorbi l'adequat exercici del seu càrrec».

A més, aquesta mateixa llei obre una via perquè la declaració de Rajoy es realitzi per videoconferència, per decisió del mateix tribunal o a petició de l'esmentat, «per raons d'utilitat, seguretat o d'ordre públic» o quan la compareixença li «resulti costosa o perjudicial».

De fet, la mateixa Audiència Nacional va optar per la videoconferència per prendre declaració el 2014 al llavors president de la Generalitat, Artur Mas, entre d'altres alts càrrecs, en el judici pel setge al Parlament.

En tot cas, Rajoy no podrà declarar per escrit, un instrument reservat per a la Família Real i també per a càrrecs com el president del Govern, però en aquest últim cas només quan es tracti de fets coneguts per raó del seu càrrec, i Rajoy no era cap de l'Executiu entre 1999 i 2005. Sigui d'una manera o d'una altra, Rajoy és el primer president del Govern espanyol en exercici des de la instauració de la democràcia cridat a declarar com a testimoni en un procés judicial. Felipe González (en el judici pel segrest de Segundo Marey) i Adolfo Suárez (en el cas Banesto) van testificar sent ja expresidents.

El cap del Govern està disposat a col·laborar amb la Justícia després de ser citat com a testimoni, una decisió en la qual el PP veu «abús de dret» i després de la qual l'oposició va demanar explicacions al president. Des del Govern es va admetre que ha estat «una mica xocant» la decisió, quan ja s'havia rebutjat en dues ocasions anteriors la citació de Rajoy com a testimoni, però sempre insistint en el respecte a l'actuació judicial.

En això va incidir el PP, que va fer públic un comunicat en el qual va afirmar respectar però no compartir la decisió perquè creu que contradiu la pròpia doctrina del tribunal i posa en evidència l'error al qual indueix l'acusació popular «en fer ús d'al·legacions falses i atribuir a Rajoy unes funcions que no corresponien als seus càrrecs i responsabilitats orgàniques». Fernando Martínez Maíllo, coordinador general del PP, va discrepar de la decisió, la va considerar «excepcional» i va augurar que no té cap recorregut.

«Assignatura pendent»

El PSOE, segons va exposar el seu portaveu econòmic, Pedro Saura, va considerar «normal i obvi» que Mariano Rajoy hagi de declarar com a testimoni. «No oblidem que el finançament il·legal del PP i que la caixa B del PP són una assignatura pendent de la democràcia espanyola i el senyor Rajoy haurà de donar explicacions als tribunals i també al Congrés», va assenyalar.

També el líder de Podem, Pablo Iglesias, va defensar la compareixença de Rajoy al Congrés (que el seu grup ha demanat ja de forma conjunta amb Compromís) després d'una citació com a testimoni que va dir que té pocs precedents en la història judicial d'Espanya.

Per part de Ciutadans, la seva portaveu, Inés Arrimadas, va advertir que si Rajoy resultés imputat pel cas Gürtel, demanarien la seva dimissió en compliment del pacte d'investidura. No li va estranyar que Rajoy hagi estat citat a declarar «amb la de casos de corrupció que té el PP».