Francesc Gràcia Lladó. Espeleobussejador rescatat després de dos dies en una cova.

«Creia que havien passat sis dies i vaig pensar que no em trobarien»

20.04.2017 | 07:17

Com es troba?

Bé, ja estic disposat per tornar a fer espeleologia (riu). Et sap greu per la gent que pateix, però bé, un cop passat el problema...

Què va passar perquè es quedés atrapat a la cova?

Tot va començar pel trencament del fil guia, cosa que no sol passar mai, és una cosa estranyíssima. Vaig començar a fer espeleobusseig el 1994 i mai havia tingut un cas així. Estava amb el meu company Guillem Mascaró. Jo havia anat a explorar una sèrie de galeries i ell havia anat a fer topografies d'altres. Moltes vegades cada un fa la seva feina i després ens trobem a l'entrada, però vam coincidir en un punt i ell es va apropar a mi. Hi havia visibilitat zero i tenia mal de cap. Una punta de roca s'havia trencat i va trencar el fil guia, que amb la tensió es va desplaçar. Ens vam quedar tancats, sense poder sortir.

I sense aire per tornar.

Sí. Quan me'n vaig adonar vaig intentar instal·lar un fil d'emergència, a veure si palpant podia trobar l'altre fil i fer un bypass per solucionar-ho, però no ho vaig aconseguir, era molt difícil. Aquí em vaig fer les ferides a la mà, perquè no portava guants. Vam trigar una estona a trobar el problema i vam perdre moltíssim aire. És un complex molt gran, amb un recorregut de sis quilòmetres, una xarxa supercomplicada. Vam tornar enrere, cap a una sala d'aire i ens vam replantejar la situació. Amb l'aire que teníem no podíem tornar els dos a l'exterior.

Quin era el seu pla per poder sortir?

A la zona en la qual es va produir l'incident hi ha una variant, molt més llarga, que et permet connectar i superar el punt en què s'havia produït el trencament del fil. Vam mirar les ampolles i vam veure claríssim el que calia fer. Guillem consumeix menys aire perquè està més prim i és mes baix, i el que havia de tornar per avisar era ell. Va agafar les seves dues ampolles i una meva en la qual encara hi havia aire i vam apuntar molt bé el punt de topografia en el qual em quedava perquè la resta de companys sabessin situar-lo. Guillem va tornar i jo em vaig quedar en aquesta sala.

Com és aquest lloc?

És una sala bastant gran. Sabia que existia però jo no hi havia estat mai. Té uns cent metres de longitud i uns 40 o 50 d'ample, amb molts llacs als costats. Hi havia uns 20 graus i molta humitat. El problema és que l'atmosfera està molt carregada de CO2, i tens molta dificultat per respirar. És molt dur estar un parell de dies respirant això.

Què va fer durant tant de temps allà atrapat?

Havia de fer la mínima activitat possible. A part de menjar-me el cap, l'únic que vaig fer va ser fer una prospecció per la sala per veure si per casualitat hi havia una sortida terrestre a l'exterior. Tenia el focus principal pràcticament esgotat i em quedaven tres llanternes auxiliars que anava fent servir molt poc. Només per anar a orinar a un racó, em treia part del neoprè i després me'l tornava a posar de seguida per no entrar en hipotèrmia. També anava a buscar aigua al llac. En superfície és salobre, però bastant dolça i es pot beure. La pedra en què m'havia deixat Guillem era incomodíssima, et mullaves els peus i només servia per estar-hi una estona. Vaig buscar un lloc pla a prop de l'aigua, que no era fàcil perquè les roques eren complicades de pujar, i un cop allà vaig condicionar el màxim possible el lloc i vaig posar unes fites per no perdre'm per la sala i trobar ràpidament el camí d'aquest lloc a l'aigua . Excepte per anar a orinar o a buscar aigua, estava sempre a les fosques.

En què pensava tot aquest temps? Va passar por?

Et menges molt el cap. Vaig pensar molt en els nens –la seva filla de nou anys i el seu fill de quinze– i en per què s'havia produït l'incident, cosa que no havia passat mai... A l'espeleobusseig estem molt acostumats a estar sols, però quedar-se en una sala terrestre sense poder sortir i que no et trobin és el pitjor malson per a un bussejador.

Va arribar a pensar que no el trobarien?

Jo confiava en el Guillem, però no tenia la certesa al cent per cent. Ell no coneixia molt bé aquesta galeria, tenia por que s'emboliqués en algun punt o es quedés sense aire. Jo no portava rellotge i sense cap referència no sabia quant de temps havia passat. Jo tenia la sensació que havien passat cinc o sis dies. No podia dormir amb aquell aire, era molt angoixant. No descanses, vas perdent forces i calories... Al final pensava que no em trobarien perquè en Guillem no havia pogut sortir i llavors la resta havia de revisar totes les sales amb aire, una tasca molt complicada. I pensava que potser a la que jo estava no arribarien o la descartarien perquè ja sabíem que tenia molta concentració de diòxid de carboni.

Com va ser el moment en què el van trobar?

A causa de l'aire viciat havia tingut visions, em semblava veure llums que no hi eren. Vaig veure una que començava a aparèixer, soroll de bombolles i vaig córrer cap allà per si passava de llarg. Va sortir en Bernat Clamor i va ser un moment molt emocionant, ens vam abraçar i ens vam besar. Saber que em venien a buscar em va donar molta força. Em va deixar una beguda ensucrada, me la vaig prendre i ell va tornar per avisar.

I va tenir forces per sortir pel seu propi peu.

Sí, havia de bussejar una hora i mitja per sortir, però em van portar ampolles amb aire enriquit amb oxigen. Va ser com carregar les piles. El camí de tornada el vaig fer bastant bé, hi havia bona visibilitat. En arribar a la superfície vaig tenir un mareig, tenia 32 graus de temperatura corporal i em van portar a l'hospital. M'han fet moltes proves i he dormit amb mascareta d'oxigen.

Quant podria haver aguantat en aquestes condicions?

El problema sobretot és mental, si no tens clar si et vindran a buscar i creus que han passat sis dies...

Tornarà a practicar espeleobusseig?

Sí. És una part important de la meva vida. Ha estat un ensurt gran, havia tingut problemes, però no com aquest. Més que por sempre he tingut respecte, saps que has d'extremar les precaucions. He après molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Espanya Internacional

Un aturat torna 5.300 euros que es va trobar al carrer

Un aturat torna 5.300 euros que es va trobar al carrer

Un jove navarrès localitza una motxilla quan sortia de segellar la tarja de l'atur i l'ha tornat...

Els agents a Catalunya: entre el cansament, la incertesa i l´obligació

Els agents a Catalunya: entre el cansament, la incertesa i l´obligació

"Estem cobrant més que si estiguéssim a l'Afganistan i allà s'hi va per sis mesos"

Londres promet facilitar l´estada dels comunitaris al Regne Unit després del Brexit

Londres promet facilitar l´estada dels comunitaris al Regne Unit després del Brexit

May assegura que el procés de registre d'aquests ciutadans amb dret a residència permanent es farà...

Un ministre del Marroc qualifica l´homosexualitat d´«asquerositat»

El ministre marroquí de Drets Humans, l'islamista Mustafa Ramid, que fa una setmana va...

Dotze detinguts a Melilla en una operació contra el narcotràfic internacional

L'acció policial també contra el blanqueig de capitals té ramificacions al Marroc, Alemanya i...

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema