Els líders europeus podrien obrir un nou punt de fricció amb el Regne Unit si finalment s'aprova un text -annex a les «línies vermelles» de la negociació del Brexit- en què es reconeixeria la pertinença a la Unió Europea d'Irlanda de Nord en el cas d'una potencial «reunificació» de l'illa. La referència a la qüestió irlandesa podria estar inclosa, juntament amb el futur de Gibraltar i els drets dels immigrants de la Unió Europea a territori britànic, en la llista de prioritats de la cimera dels Vint-i-set que se celebra avui a Brussel·les. La menció podria però ser exclosa en l'últim moment per no reactivar el sentiment independentista a Escòcia i a Catalunya, segons el F inancial Times. En tot cas, els Vint-i-set donaran el vistiplau avui als principis de la negociació del Brexit.
La referència a la possibilitat d'una Irlanda «unida» i plenament integrada a la UE ha estat impulsada pel primer ministre irlandès, Enda Kenny, que s'ha referit al precedent de la «reunificació» d'Alemanya i ha recordat com els Acords del Divendres Sant preveuen la possibilitat d'un referèndum a l'illa. Només el 27% dels nord-irlandesos -davant del 65% dels habitants de la república- són partidaris de la unitat.
Després del seu recent èxit a les eleccions locals a Irlanda del Nord, el Sinn Féin ha posat ja en marxa la seva pròpia campanya per a la convocatòria d'un referèndum d'unificació després del Brexit i per evitar la tornada a la frontera «dura» a l'illa, associada als pitjors temps del conflicte de l'Ulster». «És incomprensible tenir una part d'Irlanda dins de la UE i una altra part fora», va advertir el líder històric de Sinn Féin, Gerry Adams.
