El membre de la banda terrorista ETA Joseba Gotzon Vizan González va ser detingut a Rio de Janeiro i romandrà en aquesta situació fins que es decideixi sobre la seva extradició a Espanya. Vizan González va ser arrestat divendres, després que fossin desestimats els últims recursos que ha presentat des de començaments de 2013, quan va ser localitzat a Rio de Janeiro en virtut d'una ordre europea de detenció dictada per l'Audiència Nacional espanyola.

Després de gairebé tres mesos a la presó, Vizan Gonzáles va ser alliberat gràcies a un habeas corpus presentat per la seva defensa, que mitjançant altres accions legals va aconseguir postergar el procés, el qual serà reprès ara de cara a la seva possible extradició.

Vizan González està acusat de participar el 14 de gener de 1988, juntament amb altres membres del comando Biscaia d'ETA, en l'atemptat amb una bomba al vehicle del policia Manuel Muñoz Domínguez, qui va resultar greument ferit. Dies després, amb el mateix procediment de la bomba adossada, presumptament va intentar assassinar a Bilbao el policia José María Diéguez García.

El 13 d'abril de 1988 els membres del comando Biscaia, amb suposat suport de Vizan González, van dur a terme un intent fallit d'atemptat, mitjançant el llançament de granades, contra una comissaria del País Basc.

El 1991, després de la desarticulació del comando Biscaia, l'etarra va fugir d'Espanya, per establir-se primer a França i després a Mèxic, el 1993, i després va arribar el 1996 al Brasil, on va viure des de llavors sota una falsa identitat.

Per part seva, la secretària general del PSE, Idoia Mendia, va assegurar que l'acostament dels presos d'ETA al País Basc «podria contribuir a una convivència en pau», encara que va recordar que la reinserció depèn de cada pres, «de la seva voluntat de reinserir-se i de reconèixer el dany causat»

Mendia va recordar que el seu partit «sempre ha defensat i seguirà defensant» la fi d'ETA, però també «la resocialització dels presos», dins del qual «l'acostament pot ser un pas», ja que «podria contribuir a una convivència en pau al País Basc i a una normalització d'aquesta convivència».