Contra tot pronòstic, la proposició no de llei del PSOE que demana un nou impuls de la Llei de Memòria Històrica i exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos no va obtenir el suport de partits d'esquerres com Podem o ERC, que veuen insuficient la iniciativa dels socialistes. El ple del Congrés va debatre -encara que votarà demà- aquesta proposició no de llei del PSOE, que, en no tenir rang de llei, no és d'obligat compliment per al Govern.

Podem va amenaçar d'abstenir-se si no s'accepten les seves esmenes, el mateix que ERC, que fins i tot es planteja votar en contra davant una iniciativa que va qualificar de «monument al cinisme polític».

De l'altra banda, el PP s'oposa també a la proposta en el seu conjunt, mentre que Ciutadans està disposat a avalar-la, sempre que no s'acceptin les esmenes d'ERC i Podem. Així les coses i sempre que no s'acostin postures d'aquí a demà, la iniciativa no sembla que pugui tirar endavant pels vetos creuats.

A més de l'exhumació de les restes de Franco, la proposició no de llei dels socialistes reclama també traslladar José Antonio Primo de Rivera a un lloc «no preeminent» de l'edifici. També demana l'elaboració d'un cens complet de les infraestructures realitzades amb treballs forçats per a col·locar plaques en memòria dels represaliats, així com estudiar la creació de bancs d'ADN per a la identificació de desapareguts.

Suprimir qualsevol tipus de subvenció a entitats que enalteixin o defensin la dictadura o estudiar la nul·litat de les condemnes dictades pels tribunals penals franquistes contra els que van defensar la legalitat republicana són altres de les mesures.

En defensa de la iniciativa, el diputat del PSOE Gregorio Cámara va demanar al Govern i al PP que canviïn d'actitud i entenguin que la memòria històrica és la memòria «de tots» i que les ferides del passat es curen «amb més veritat». Des del grup de Units Podem, Xavier Domenech va reclamar que l'Estat es faci càrrec directament de les exhumacions dels represaliats i va criticar que no s'anul·lin totes les sentències dels tribunals franquistes amb l'argument que afectaria la seguretat jurídica. «Això equival a equiparar un Estat feixista amb un Estat de Dret», va denunciar.

Per part seva, el portaveu d'ERC, Joan Tardà, va criticar durament el PSOE per presentar ara una iniciativa que pretén posar en marxa el que no van aplicar quan era al Govern. «Com poden parlar d'una comissió de la veritat, si no reneguen de la Llei d'Amnistia?», els va retreure. Tardà va rebutjar que els socialistes proposin posar plaques de record a aquelles infraestructures construïdes amb treballadors «esclaus» en lloc d'exigir a les empreses que indemnitzin les víctimes.

Des de Ciutadans, el seu secretari general, José Manuel Villegas, va avançar que demà votarà a favor de la iniciativa, sempre que no es modifiqui la proposta inicial del PSOE. Villegas va convidar la resta de partits a arribar a «amplis consensos» sobre un assumpte en el qual cap partit hauria de tenir problemes per denunciar les «tiranies» ni per reclamar justícia per a les víctimes.

De l'altra banda, la diputada gironina del PP Alícia Sánchez-Camacho va lamentar l'«ús partidista» que pretén fer el PSOE de la Memòria Històrica i que s'entestin a «tornar al passat» per la pressió de Podem.

Per altra banda, el grup de Units Podem-En Comú Podem-En Marea votarà de forma separada per primera vegada al Congrés en una iniciativa del PP que demana exigir a Veneçuela el respecte a la democràcia, i que comptarà amb l'abstenció de la formació líderada per Pablo Iglesias i el vot en contra d'IU.

Primera divergència

Tot i que la proposició no de llei del PP es va debatre ahir i no es votarà fins demà, si no hi ha cap circumstància que canviï la decisió adoptada pel grup, serà la primera vegada que Podem i IU es pronunciïn de forma diferent sobre una proposta en el ple de la Cambra. L'acord assolit entre les dues formacions per concórrer junts a les eleccions del 26-J ja contemplava que les forces polítiques tenen identitat pròpia.