Emmanuel Macron va destacar en el seu primer discurs en assumir la Presidència que els francesos han apostat per «l'esperança i el poder de conquesta» en elegir-lo, i que la seva voluntat és tornar-los la confiança en ells mateixos i convèncer-los que França té les bases per ser una potència del segle XXI. «El món i Europa necessiten més que mai França, una França forta que porti alta la veu de la llibertat i de la solidaritat, d'una França que sàpiga inventar el futur», va assenyalar el nou cap de l'Estat durant la cerimònia del traspàs de poders al Palau de l'Elisi.

Va afegir que el món espera del seu país «l'audàcia de la llibertat, l'exigència de la igualtat i la voluntat de la fraternitat», però s'enfronta al fet que des de fa dècades «França dubta de si mateixa» i dels principis que l'han construït. Per això, les seves dues prioritats seran retornar als francesos la confiança en ells mateixos i convèncer-los que el país té «a les seves mans totes les bases que faran i que fan grans les potències del segle XXI».

En el discurs, pronunciat poc després que abandonés l'Elisi el president sortint, François Hollande, Europa va ocupar un espai important i Macron va prometre treballar per «reforçar-la i rellançar-la, perquè ens protegeix i ens permet projectar els nostres valors al món». Va fer notar que «França només és forta si és pròspera. França només és un model per al món quan és exemplar».

El polític socioliberal, el president més jove de tota la història republicana de França (39 anys), va insistir que no cedirà «en res» del programa que l'ha portat al poder. Això vol dir que «s'alliberarà el treball», s'encoratjarà la iniciativa privada, es privilegiaran «la creació i la innovació» i «s'enfortirà la solidaritat nacional» cap als que «se senten oblidats» pels efectes de la globalització.

També va fer al·lusions a l'amenaça terrorista, en afirmar que «s'amplificarà tot el que fa de França un país segur, on es pot viure sense por» i va prometre més mitjans per a les forces de l'ordre i per als serveis secrets. «Donarem junts -va argumentar- exemple d'un poble que sap afirmar els seus valors i els seus principis, els de la democràcia i la República».

Homenatge als expresidents

Macron va retre homenatge als presidents que el van precedir a la V República, i del seu immediat antecessor, François Hollande -al qual havia acomiadat minuts abans al pati de l'Elisi-, va destacar que «va ser precursor de l'acord de París sobre el clima i ha protegit els francesos en un món colpejat pel terrorisme».

Per part seva, Hollande va assegurar a la seu del Partit Socialista francès a París, pocs minuts després d'haver abandonat l'Elisi, que deixa el país «en millor estat» que com el va trobar fa cinc anys. El ja expresident va manifestar que li portaria «cinc anys» repassar tots els èxits del seu Govern, però va destacar que «la història recordarà» que durant el seu mandat «es va aprovar el matrimoni homosexual».

També va destacar l'acord sobre el clima adoptat a París durant la COP21 o la tasca del seu Govern per impedir que Grècia abandonés la zona euro durant els anys més durs de la crisi econòmica en aquest país.

Hollande va afirmar sentir-se «orgullós» del seu combat contra el terrorisme, que ha causat «terribles danys» al país, i que «durant les crisis que s'han viscut, França s'ha mantingut fidel a si mateixa».

Per al futur, el ja expresident va demanar als socialistes que mantinguin «el combat» perquè «ha estat sempre l'esquerra la que ha fet avançar el progrés social i permès la recuperació econòmica». «Els socialistes són els que sempre han retornat al país l'esperança quan s'instal·lava el dubte», va afegir. En els temps convulsos que viu el PS, dividit entre un sector més liberal i un altre més d'esquerres, Hollande es va mostrar convençut que «el nom del socialisme perdurarà».

«La política ha de ser útil a aquells que viuen dificultats. La pitjor amenaça que pot patir el nostre país és que dubti de la democràcia. Quan els nostres compatriotes dubten, hem d'anar a trobar-los, convèncer-los», va assenyalar.

Hollande es va mostrar crític amb els que «es limiten a contemplar, criticar i lamentar sense ocupar-se d'impulsar la maquinària que fa avançar el país». «Us commino a inventar el futur que voleu presentar al poble. El país us necessita i sempre us necessitarà», va dir, demanant als seus correligionaris «mirar cap a la joventut».