En la seva recerca permanent de l'equilibri que li permeti trencar les línies partidistes, el president de França, Emmanuel Macron, va presentar un primer Govern en què polítics veterans es donen la mà amb noves cares sorgides de la societat civil. El nucli dur de l'Executiu que encapçalarà el conservador Édouard Philippe està format per vells llops del socialisme, el centre, la dreta i fins i tot els verds, amb la designació del mediàtic activista Nicolas Hulot com a «número tres» del Govern i ministre d'Ecologia.

Hulot -que fins a ahir havia rebutjat sempre les invitacions a participar en un govern- és un dels tres ministres d'Estat, amb rang superior a la resta, al costat dels responsables d'Interior, Gerard Collomb, i de Justícia, François Bayrou. Collomb, alcalde de Lió pel Partit Socialista, va ser la primera gran figura pública que es va acostar a Macron i ara haurà d'encapçalar una de les carteres més sensibles, amb un país en estat d'emergència i amenaçat pel terrorisme gihadista.

Mentrestant, el centrista Bayrou veu recompensat el suport que va oferir a Macron en la precampanya electoral, quan va anunciar que retirava la seva pròpia candidatura per sumar-se a la del jove aspirant.

La imatge de frescor i renovació queda reservada per al mateix Macron, de 39 anys, i el seu primer ministre, Philippe, de 46. La resta del gabinet té una mitjana d'edat de 54,6 anys. A tall de comparació, el primer Govern de François Hollande tenia una mitjana de 52,4. També formarà part de la medul·la governamental un altre veterà, el socialista Jean-Yves Le Drian, un clàssic de l'«hollandisme» que abandona Defensa per assumir el ministeri d'Europa i Afers Estrangers, amb la missió de «refundar» la UE. El discurs europeista es va repetir com una constant en les primeres paraules que van dirigir diversos ministres en assumir les seves carteres.

Macron ha deixat bona part de la gestió econòmica del seu executiu en mans de la dreta: el ministre d'Economia serà el conservador Bruno Le Maire, derrotat aspirant a les primàries del seu partit, mentre que Hisenda quedarà en mans del benjamí ministerial, Gérald Darmanin. El partit Els Republicans va anunciar l'expulsió immediata d'aquests dos, així com del primer ministre Philippe.

Tot i que es tracta d'un gabinet paritari, amb onze homes i onze dones (16 ministres, dos ministres delegats i quatre secretaris d'Estat), només una d'elles, Sylvie Goulard, tindrà un dels anomenats «ministeris de sobirania», el de Defensa.

Les dones entren al govern Macron principalment des de la societat civil. La ministra de Sanitat serà Agnès Buzyn, fins ara presidenta de l'Alta Autoritat per a la Salut; Cultura serà per a l'editora Françoise Nyssen; i l'extiradora olímpica d'esgrima Laura Flessel assumirà Esports. Especialment escrutada serà la tasca de la nova ministra de Treball, l'empresària Muriel Pénicaud, que haurà d'emprendre la reforma laboral.

Macron va insistir en la seva voluntat de «portar lluny» la refundació de la UE, que inclogui menys burocràcia, una integració dels països de la zona euro i polítiques favorables a les inversions. Macron es va reunir amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk.