Set mesos després de la seva dimissió com a líder del PSOE, Pedro Sánchez ha recuperat la secretaria general del partit en unes primàries on s´ha imposat a Susana Díaz, que concorria a aquest procés avalada per la vella guàrdia del partit i a cavall del poder del PSOE andalús i Patxi López, que ha exercit sense èxit de tercera via.

Amb l'escrutini rondant el 81,65% escrutat, Sánchez havia obtingut el suport del 49,57% de la militància, mentre que Susana Díaz es quedava amb el 40,23% i Patxi López amb el 10,2%. En un missatge a Twitter, el coordinador d´estratègia i comunicació de la candidatura de Pedro Sánchez, Alfonso Rodriguez Gómez de Celis ha anunciat que Díaz ja ha felicitat Sánchez per la victòria. S´ha imposat a territoris que tradicionalment havien donat suport a Susana Díaz, com a Extremadura o Castella-La Manxa. També a Catalunya, on ha aconseguit un suport majoritari de les bases del PSC.

Sánchez disposa ara de tres setmanes per buscar una pau amb els barons que li permeti configurar una executiva no hostil al Congrés Federal que els socialistes espanyols celebraran els dies 16, 17 i 18 de juny, on voten els delegats elegits per les agrupacions, i no la militància. Sánchez -que no és diputat- també haurà de reconfigurar el grup parlamentari al Congrés que -tret de 15 diputats, vuit del PSC- es va abstenir per permetre la investidura de Mariano Rajoy.

La victòria de Sánchez suma un capítol més en la divisió entre les bases del partit i la vella guàrdia de la formació que va propiciar la seva sortida al Comitè Federal del passat 1 d´octubre. Amb ell, torna l´amenaça d´inestabilitat al Congrés dels Diputats, on Mariano Rajoy té tancat un pacte amb Ciutadans, PNB i CC per a l´aprovació dels pressupostos, però no disposa de majoria absoluta. De fons també la pressió de Podem per configurar una majoria alternativa que provi de descavalcar Mariano Rajoy de La Moncloa.

La seva victòria posa al descobert també els errors en la campanya de Susana Díaz, que va endarrerir -de la mà de la gestora- les primàries i no va concretar la seva candidatura fins el març del 2017, quatre sis mesos després de la defenestració de Sánchez. Confiada pel seu poder a Andalusia, Díaz no va presentar el seu programa electoral fins el passat dilluns, l´endemà del debat. El suport dels barons també li podria haver restat suport en una campanya marcada per la dicotomia entre aparell i militància.

Sánchez haurà d´elegir ara l´estratègia que desplega al Congrés dels Diputats de cara al PP. El ja secretari general del PSOE no ha descartat una moció de censura amb ell com a candidat i ha fet bandera de l´aliança de les esquerres per combatre el PP, però podria introduir alentir ara el ritme de la seva política d´oposició a l´espera de teixir nous acords amb els barons socialistes que li permetin gaudir d´una etapa de pau al capdavant de la formació.

Amb tot, Sánchez haurà d´afrontar un nou repte de car a les noves eleccions, que previsiblement tindran lloc el 2019. Els socialistes espanyols hauran de fer unes noves primàries per elegir el seu candidat, i es podria trobar de nou amb un front d´oposició que presenti un candidat alternatiu tot recordant que amb ell com a candidat el PSOE va obtenir el pitjor resultat de la seva història en democràcia, 85.

La victòria de Sánchez se suma -per imprevista- a una llista de congressos i primàries en què el partit ha optat pel candidat que no partia amb el cartell de favorit. Zapatero es va imposar a José Bono l´any 2000 per només 9 vots, i Alfredo Pérez Rubalcaba a Carme Chacón per 22 vots el 2012.