Els líders de l'OTAN va donar suport en la seva cimera que l'Aliança entri a formar part de la coalició internacional contra l'l'OTANEstat Islàmicentre d'altres noves mesures per a la lluita antiterrorista, així com incrementar el seu compromís per arribar a l´objectiu d'invertir el 2% del PIB en defensa el 2024. La decisió la van prendre els 28 caps d'Estat i de Govern aliats reunits a Brussel·les en el Consell Atlàntic després de participar en una cerimònia per inaugurar la nova seu de l´organització.

Per combatre més eficaçment el terrorisme internacional, com li reclamava el president nord-americà, Donald Trump, l'Aliança es convertirà en membre de la coalició encapçalada pels EUA contra l'Estat Islàmic a l'Iraq i Síria, i de la qual fins ara ja formaven part els 28 aliats, però cada un a títol individual i no com a part de l'estructura de l'OTAN. En canvi, l'Aliança no tindrà dins d'aquesta coalició cap paper de «combat», segons va confirmar el seu secretari general, Jens Stoltenberg.

El Govern de Trump havia insistit en un «repartiment més just de les càrregues» i havia demanat plans nacionals per a finals d'any en què els països detallessin com arribarien a aquest objectiu el termini de compliment del qual, de moment, no s'avançarà. La crítica anava dirigida especialment al Canadà i a la majoria d'aliats europeus, els quals van invertir el 1,47% del seu PIB en despesa militar el 2016, segons estimacions de l'OTAN, tot i que el conjunt dels seus membres va augmentar el pressupost en Defensa un 1,8%.

El president dels EUA va demanar a l'OTAN que se centri a frenar el terrorisme, la immigració i les amenaces de Rússia, va exigir als seus aliats que compleixin les seves «obligacions financeres» i va eludir un compromís explícit amb el pacte de defensa comuna de l'organització. «L'Aliança del futur ha d'incloure un gran focus d'atenció en el terrorisme i la immigració, així com en les amenaces de Rússia i en les fronteres Est i Sud de l'OTAN», va afirmar Trump en un breu discurs de només 10 minuts davant la resta de líders en el marc de la cimera de l'organització.

El president del Govern, Mariano Rajoy, va garantir el compromís d'Espanya amb l'OTAN i, davant el president dels Estats Units va advocar per mesurar aquest esforç no només per la despesa que es dedica a defensa, sinó amb altres paràmetres com la presència a missions militars internacionals.

En un altre ordre de coses, el Tribunal d'Apel·lacions de la Cambra Districte dels Estats Units va dictar el manteniment del bloqueig al veto migratori decretat pel president del país, Donald Trump, contra sis països de majoria musulmana.

En el seu dictamen, el tribunal va assenyalar que el veto ordenat per Trump «parla amb mots vagues de seguretat nacional, però en un context esquitxat d'intolerància, animositat i discriminació». Trump va emetre el març un polèmic decret per prohibir durant 120 dies el programa d'acollida a refugiats i durant 90 l'entrada de ciutadans de l'Iran, Somàlia, Sudan, Síria, Iemen i Líbia.