El líder laborista britànic, Jeremy Corbyn, va assegurar que un Govern dirigit per ell «revertiria» les retallades als serveis d'emergència i a la policia per tal de reduir l'amenaça terrorista contra el Regne Unit, després de l'atemptat de dilluns a Manchester. Corbyn va reprendre la campanya electoral de la seva formació, de cara als comicis generals del proper 8 de juny, centrant un discurs a Londres en com gestionaria un Executiu laborista l'amenaça que afronta el país, situada en el seu màxim nivell.

Corbyn va posar en relleu els suposats vincles entre el terrorisme i la implicació britànica en guerres a l'estranger. Va considerar que si bé cap Govern pot evitar un atemptat, és responsabilitat de l'Executiu «que la política exterior redueixi, en lloc d'incrementar, l'amenaça contra aquest país». Segons va destacar, l'anomenada «guerra contra el terrorisme» ha fracassat i cal replantejar la manera de tractar aquest tema.

Entre els seus plans per governar el país, va assegurar que només desplegaria efectius militars de les Forces Armades britàniques a l'estranger si hi hagués un «pla clar de pau duradora». Corbyn va prometre que si arriba al poder, «hi haurà més policia als carrers», i va considerar que «si els serveis de seguretat necessiten més recursos per perseguir els que volen matar els haurien de tenir».

«No dubtin de la meva determinació d'adoptar qualsevol mesura necessària per mantenir segur aquest país i protegir els nostres ciutadans als carrers, a les nostres ciutats i a les nostres fronteres», va apuntar.

Per altra banda, la Policia ha fet «enormes progressos» i ha confiscat «objectes significatius» en la investigació de l'atemptat de dilluns passat a Manchester, pel qual han estat detinguts 8 sospitosos al Regne Unit, va informar el comissari en cap de la Policia de Manchester, Ian Hopkins.

El comissari adjunt de la Unitat nacional contra el terrorisme, Mark Rowley, havia assenyalat prèviament que s'ha capturat «la major part de la xarxa» vinculada a l'atac al pavelló Manchester Arena, que va causar 22 morts i 64 ferits, tot i que es preveuen més detencions i queden encara obertes «importants línies d'investigació».

Creixen els delictes d'odi

Hopkins va lamentar que, després de l'atemptat perpetrat pel britànic d'origen libi de 22 anys Samal Abedi, que ha estat reivindicat pel grup gihadista Estat Islàmic, han augmentat a Manchester i la seva àrea metropolitana els anomenats «delictes d'odi», que d'una mitjana diària de 28 han passat als 56 registrats dimecres. El comandament policial, que va assegurar que continuen els escorcolls a dotze domicilis, va advertir que aquest tipus d'atacs a minories ètniques i religioses «no seran tolerats».

La Policia interroga actualment vuit homes d'entre 18 i 38 anys sospitosos de vinculació amb la trama, després d'haver posat en llibertat sense càrrecs un noi de 16 i una dona de 34.

Alhora, es va informar que entre les 22 persones que van morir, hi ha 17 dones i 5 homes d'entre 8 i 51 anys, que com, la resta de les víctimes, havien acudit a presenciar un concert de la cantant nord-americana Ariana Grande. Dels ferits, continuen hospitalitzades 32 persones, entre elles cinc adults i cinc menors en condició molt greu.