El president del Govern, Mariano Rajoy, haurà d'acudir en persona a l'Audiència Nacional el proper 26 de juliol per testificar en el judici de la trama Gürtel i no podrà fer-ho, com havia demanat, per videoconferència, perquè així ho ha decidit el tribunal. La secció segona de l'Audiència Nacional va fer pública la seva decisió en un acte en el qual considera que Rajoy ha d'acudir com un ciutadà més perquè no ho fa en qualitat de president del Govern, i adverteix que els motius al·legats per demanar la videoconferència -entre ells les mesures de seguretat o raons d'agenda- «no són consistents».

Rajoy va rebre la notícia a Portugal, i en roda de premsa amb el primer ministre lusità, Antonio Costa, es va limitar a assenyalar que farà «el que disposin els tribunals», encara que altres membres del Govern i del PP van admetre que, encara que respecten la decisió, els sembla «estranya», en haver-hi precedents en què s'ha permès declarar per videoconferència.

L'acte rebat els arguments expressats tant per l'advocat del PP, Jesús Santos, com per la secretària de la Presidència del Govern, María Rosario Pablos, en els seus escrits remesos al tribunal per reclamar per a Rajoy el format de la videoconferència. «La compareixença dels testimonis davant del tribunal sempre ha estat i és una compareixença física» i només es poden fer excepcions quan hi hagi raons que prevalguin sobre els avantatges d'aquesta presència física, afirmen els jutges, que creuen que els motius al·legats per Rajoy «ni són consistents ni tampoc són raons que impedeixin al testimoni acudir davant el tribunal».

Viatge de 18 quilòmetres

L'acte redactat pel jutge Julio de Diego rebutja a més l'argument de Rajoy que desplaçar-se fins a San Fernando de Henares comportaria un desplegament important de recursos públics, ja que «el tribunal no encerta a entendre en què consisteix aquest desplegament important únicament pel fet d'haver de desplaçar-se el testimoni 18 quilòmetres fins a l'esmentada localitat».

Membres de l'Executiu com la ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, van admetre la seva estranyesa per la decisió judicial, atès que hi ha precedents en què sí que s'ha permès la videoconferència, i hi va haver qui va recordar que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va poder fer-ho amb aquest mètode en el judici per l'assalt al Parlament el 2011.

El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va lamentar que preocupi més el «com» que el «perquè», quan segons la seva opinió la declaració de Rajoy en aquest judici és «absolutament innecessària» i el líder del seu partit no té «res a aportar» al cas.

Molt diferent va ser l'avaluació de l'oposició, que va celebrar la decisió de l'Audiència. La jutgessa i diputada socialista Margarita Robles va assenyalar que la «regla general» en aquests casos és la declaració presencial. El líder de Podem, Pablo Iglesias, va anar més enllà i va dir que a qualsevol país europeu un president en la mateixa situació «hauria de dimitir».