L'exdictador Manuel Antonio Noriega, que va governar de facto Panamà entre 1983 i 1989, fins a ser deposat per una invasió dels Estats Units, va morir dilluns als 83 anys en un hospital públic panameny, on estava reclòs en estat crític des del març passat. «Aquest és un moment de dolor», va dir la seva filla Sandra mentre fugia dels mitjans la sortida de l'Hospital Santo Tomás, el més important del país i en el qual va ingressar Noriega el passat 6 de març, un dia abans de ser-li extirpat un tumor cerebral benigne. El president de Panamà, Juan Carlos Varela, va dir en un missatge a Twitter que la mort de Noriega «tanca un capítol de la Història» del país centreamericà.
El «cara de pinya», com era conegut popularment, va governar Panamà amb puny de ferro entre 1983 i 1989. Va ser un reconegut agent de la CIA especialitzat en operacions de contraintel·ligència i els seus detractors l'acusaven de participar en el tràfic de drogues i en el contraban d'armes.
Va passar els seus últims dies en estat crític a l'hospital de la capital, al qual va arribar procedent de la casa de la seva filla Sandra gràcies a l'arrest domiciliari temporal autoritzat per la Justícia el passat 28 de gener, perquè complís adequadament el pre i el postoperatori.
La tornada a casa
L'exdictador va tornar a casa després de 27 anys pres, 22 d'ells als EUA i França per narcotràfic i blanqueig de diners, i 5 dels 60 que havia de purgar a Panamà per delictes que inclouen homicidi i greus violacions als drets humans.
Un dia abans, el 27 de gener, Noriega va declarar per primera vegada davant d'un jutge al seu país i va proclamar la seva innocència dels càrrecs d'assassinat pels quals va ser condemnat en absència. «Amb el meu cor, sota el nom de Déu, no vaig tenir res a veure amb la mort de cap d'aquestes persones», va declarat Noriega.
