La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, romandrà en el poder amb el suport parlamentari dels unionistes de l'Ulster, després que la seva aposta per reforçar el seu mandat fracassés en perdre la majoria absoluta en els comicis de dijous. A deu dies de l'inici de les negociacions sobre la sortida britànica de la Unió Europea (UE), el pla de May d'ampliar la majoria a la Cambra dels Comuns s'ha ensorrat després de treure 318 escons, vuit menys dels 326 necessaris per governar en solitari sense el suport d'altres formacions.

Davant aquest inesperat escenari polític, gens calculat per la política conservadora quan a l'abril passat va avançar les eleccions, May comptarà amb l'ajuda del Partit Democràtic Unionista d'Irlanda del Nord (DUP), la líder del qual i exministra principal nord-irlandesa, Arlene Foster, es va comprometre a negociar amb el Partit Conservador per estudiar la formació d'un nou Govern britànic que doni «estabilitat a tot el país».

May veu ara afeblida la seva posició en les negociacions amb Brussel·les, que començaran en el calendari previst, el proper dia 19, segons va confirmr en anunciar la formació del Govern. En una declaració davant la porta de Downing Street, la primera ministra va assegurar que el seu Govern aportarà «certesa» en un moment «crític» per al Regne Unit, però amb el suport «dels nostres amics i aliats del Partit Democràtic Unionista».

En aquest sentit, May va explicar que les dues formacions han gaudit d'una «forta relació» durant anys, el que li dóna la confiança per seguir treballant per l'interès del país. «Això ens permetrà unir-nos com a país i canalitzar les nostres energies cap a un bon acord del Brexit que funcioni per a tothom en aquest país, assegurant una nova associació amb la UE que garanteixi la nostra prosperitat a llarg termini», va afegir. «Aquest Govern -va afegir- guiarà el país en aquestes converses decisives del Brexit que començaran d'aquí a deu dies i complirà la voluntat del poble britànic de treure el Regne Unit de la UE».

Així, May ha aguantat les pressions dels partits de l'oposició, amb els laboristes de Jeremy Corbyn al capdavant, que li demanaven la immediata dimissió en quedar el seu lideratge debilitat en un moment decisiu per al futur del Regne Unit i la seva relació amb Europa. «La primera ministra va convocar aquests comicis perquè volia un mandat. El que ha obtingut és una pèrdua de seients per als conservadors, una pèrdua de vots i una pèrdua de confiança», va dir Corbyn, que ha retingut el seu escó per la circumscripció d'Islington North , al nord de la capital britànica.

Els laboristes han estat els protagonistes d'aquests comicis en obtenir 261 escons, davant dels 229 que tenien quan es va dissoldre el Parlament al maig, mentre que el Partit Nacionalista Escocès (DUP) van obtenir-ne 35, 19 menys, i els liberaldemòcrates en van sumar 3 fins als 12 escons.

Per part seva, el líder de l'eurófob i antiimmigració UKIP, Paul Nuttall, va dimitir després del mal resultat obtingut pel partit en no obtenir cap escó i reduir un 1,8% el seu percentatge de vot. Nuttall va explicar que la formació populista de dretes, principal abanderada durant anys del Brexit, ha estat «víctima del seu propi èxit». Va assenyalar que la formació entrarà ara en un procés d'eleccions internes per escollir al proper líder, amb l'objectiu de «redefinir» els objectius polítics de cara al congrés anual de després de l'estiu.

Campanya desafortunada

May va convocar les eleccions menys d'un mes després d'haver activat el decisiu Article 50 del Tractat de Lisboa, que inicia el procés formal de dos anys sobre les negociacions relatives als termes de la retirada d'un país comunitari. Acompanyada per uns sondejos d'opinió molt favorables i un Partit Laborista visiblement dividit, May va decidir el passat 18 d'abril avançar les eleccions generals confiada que podia sumar més dels 330 escons que tenien fins al maig. Durant les set setmanes de campanya, la política tory va ser criticada per la debilitat del seu discurs i per unes promeses en matèria d'assistència social molt qüestionades, així com les errades en matèria de lluita contra el terrorisme.