Un de cada cinc nens de països rics viu en pobresa relativa, i una mitjana d'un de cada vuit pateixen inseguretat alimentària, segons l'últim informe publicat aquesta setmana per l'Oficina d'Investigació d'Unicef (Innocenti). El document, «Creant el futur: Nens i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (SDG) als països rics», és el primer a avaluar la situació dels infants a 41 nacions d'ingressos elevats respecte nou d'aquests objectius, els més importants per al benestar dels menors. A Espanya, el 30,5% dels nens viuen en pobresa relativa, la sisena taxa més elevada del rànquing, i el 31% en pobresa multidimensional, que identifica múltiples mancances a nivell de les llars i les persones en els àmbits de la salut, l'educació i el nivell de vida. No obstant això, els beneficis socials redueixen la pobresa per ingressos fins al 22%, el que situa Espanya en el vint-i-vuitè lloc pel que fa a l'objectiu de posar fi a la pobresa,

Els objectius estudiats en l'informe per posar fi a la pobresa són acabar amb la fam, garantir una vida sana i promoure el benestar, una educació de qualitat, la promoció de treball decent i creixement econòmic sostenible, reduir les desigualtats, ciutats i comunitats sostenibles, una producció i un consum responsable i pau, justícia i institucions fortes. Una persona pateix pobresa relativa quan viu en una família els guanys de la qual són inferiors al 60% de l'ingrés mitjà nacional.

Els països que de mitjana millors resultats obtenen en tots els objectius són, per aquest ordre, Noruega, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Islàndia, Suïssa, Corea del Sud, Eslovènia, Holanda, Irlanda, Japó, Regne Unit i Luxemburg. Per darrere hi ha Àustria i en setzè lloc Espanya, que rep les millors notes en matèria de salut (tercer lloc) i la pitjor en matèria de treball i creixement econòmic (posició 36).

Pel que fa a l'objectiu d'acabar amb la pobresa, hi ha grans disparitats, atès que a Dinamarca, Islàndia i Noruega un de cada 10 nens viuen en pobresa relativa, mentre que a Israel i Romania són un de cada tres. Els països que pitjor es posicionen en el rànquing general són Xile, l'últim a la classificació, Bulgària, Romania, Mèxic, EUA, Turquia, Israel, Nova Zelanda, Lituània, Hongria, Grècia, Eslovàquia i Malta. A la part mitjana hi ha, darrere d'Àustria i Espanya, Estònia, Portugal, França, la República Txeca, Austràlia, Croàcia, Polònia, Itàlia, Canadà, Bèlgica, Xipre i Letònia.

«Els països rics estan encara lluny d'aconseguir els percentatges més rellevants per als nens. Si hagués de donar notes als països cap d'ells trauria la millor», va assenyalar el cap de la Unitat d'Anàlisi de Polítiques Socials i Econòmiques d'Innocenti, José Costa.

Entre les bones notícies destaquen millores en l'educació infantil o la reducció de la mortalitat neonatal, però a la banda negativa hi ha les «bretxes substancials» en la reducció de la pobresa dels nens, una desigualtat creixent, una obesitat major i una salut mental pitjor, va explicar.

Segons l'informe d'Unicef, l'índex d'obesitat entre els nens de 11 a 15 anys i el percentatge d'adolescents que informen de dos o més problemes de salut mental per setmana «està augmentant a la majoria dels països».

L'especialista en Polítiques Socials d'Innocenti, Yekaterina Chzhen, va destacar també que «cap país rendeix bé en tots els objectius», perquè fins i tot el millor posicionat, Noruega, només aconsegueix una nota mitjana en «producció i un consum responsable» i «pau, justícia i institucions fortes», o el que és el mateix, l'objectiu de la violència.

Els països que es troben a la cua, però, obtenen resultats dolents en gairebé tots els objectius i s'observa que aquells amb més desigualtat tendeixen a rendir pitjor en els aspectes de pobresa, nutrició, salut i educació, va explicar.

L'experta va destacar, a més, la forta variació en la inseguretat alimentària de nens a països rics, ja que als EUA i el Regne Unit, per exemple, un de cada cinc nens pateixen aquesta xacra, mentre que a Mèxic i Turquia són un cada tres nens.