La primera ministra britànica, la conservadora Theresa May, va plantejar davant el Parlament el seu programa legislatiu per als propers dos anys, marcat pels projectes de llei del Brexit, sense que de moment s'hagi tancat un pacte de governabilitat amb el DUP nord-irlandès. Com marca la tradició, la reina Isabel II va ser l'encarregada de llegir el programa governamental en l'anomenat Discurs de la Reina, que inaugura el curs parlamentari i que no va tenir la solemnitat habitual.

Per decisió de l'Executiu, aquesta legislatura durarà dos anys, perquè els diputats tinguin temps d'aprovar les lleis relatives a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), vuit d'un total de 27 anunciades, ja que està previst que les negociacions amb Brussel·les haurien d'estar acabades a finals de març de 2019.

Entre aquests projectes legislatius, destaca la «Gran Llei de Derogació», que revocarà l'Acta de Comunitats Europees de 1972 -que en el seu dia va autoritzar l'ingrés del Regne Unit a la UE-i que convertirà en britàniques les lleis comunitàries, a més de posar fi a la jurisdicció del Tribunal Europeu de Justícia. Altres textos destinats a materialitzar el Brexit, fent que el Regne Unit recuperi la gestió sobre certes àrees clau, com lleis de pesca, agricultura, duanes i immigració.

També s'inclou un projecte de llei de Comerç Internacional que permetrà al Regne Unit tancar acords amb altres països quan surti de la UE, i un altre de Garanties Nuclears, per assegurar que les autoritats britàniques vetllin per la seguretat en aquest sector.

En intervenir posteriorment en el debat a la Cambra dels Comuns, May es va comprometre a negociar amb Brussel·les un acord que «funcioni per a tot el Regne Unit» i que «compti amb el màxim suport ciutadà». Per la seva banda, el líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, va dir que el de May és un Executiu «sense mandat ni programa, dirigit per una primera ministra que intenta un pacte per mantenir el seu Govern viu».