Un any després del vot pel Brexit, l'única cosa certa sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) és la incertesa, tot i que el Govern britànic ha suavitzat les seves exigències després de perdre la majoria absoluta a les eleccions. Després d'aquell 23 de juny de 2016, quan un 52% dels britànics va votar a favor d'abandonar la UE davant d'un 48% que volia quedar-s'hi, la primera ministra, la conservadora Theresa May, va repetir fins a la sacietat que «Brexit significa Brexit» -una frase que avui és un enigma- i que era millor no arribar a un acord amb Brussel·les que «obtenir-ne un de dolent».
Amb la intenció d'arribar al consens amb el Partit Unionista Demòcrata d'Irlanda del Nord per governar en minoria i en competició amb els proeuropeus i euroescèptics del Partit Conservador, May ha rebaixat el seu to i s'acosta suaument cap a un «Brexit tou». Disposada primer a deixar el mercat únic per controlar la immigració, la primera ministra promet ara «humilitat» per subscriure un pacte que «funcioni per a tot el Regne Unit» i que «compti amb el màxim suport ciutadà», alhora que diversos dels seus ministres advoquen per la permanència a la unió duanera.
May va fer dijous un primer pas en aquesta direcció en anunciar davant els líders del bloc comunitari que el Regne Unit reconeixerà els drets dels europeus amb cinc anys de residència. Aquest esperit d'obertura va ser una de les bases que va arrossegar vots per al líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, que vol que l'acord final de sortida se sotmeti a votació parlamentària.
Activat l'article 50 i iniciades les negociacions amb Brussel·les, el Regne Unit ha començat per acceptar l'agenda que des d'allà se li ha imposat. L'acord financer del «divorci», que pot costar fins a 100.000 milions d'euros, dels drets dels ciutadans de la UE i el Regne Unit que viuen en un i altre costat del canal de la Mànega i la frontera d'Irlanda del Nord són els assumptes prioritaris.
El professor de la Universitat de Kent de Política i Relacions Internacionals Richard Whitman, que dirigeix a més el Global Europe Centre, ha assenyalat que el resultat dels comicis del 8 de juny generen una «incertesa aguda» sobre un procés que ha de concloure el 29 de març de 2019. Destinades a reforçar el poder de May per negociar el Brexit, va continuar, les eleccions han fet que «el camí del Regne Unit cap a la sortida de la UE sigui altament impredictible». «És incert si el Parlament i els ciutadans britànics donaran suport al Govern durant tota la durada de les negociacions. L'única cosa segura sobre el Brexit és la incertesa», sentencia.
Inestabilitat política
La doctora en Gestió Pública Stella Ladi, professora de la Universitat Queen Mary de Londres, al·ludeix a l'elevada «insatisfacció» i «inestabilitat» política en què es troba el país, marcat a més per atemptats que «demostren amargament» que «no està tan lluny o més protegits del terrorisme que la resta d'Europa».
La UE, per contra, va percebre el vot pel Brexit com una «amenaça existencial» i va ser molt ràpida a mostrar «unitat» i a dissenyar el seu calendari de negociacions i procediments, apunta. Ladi destaca que «força veus» de la política i l'economia comencen a suggerir que si aquest país «canviés d'opinió durant el període de negociacions i decidís quedar-se a la UE, seria possible».
Els experts dubten que la ruptura amb els Vint-i-set es completi en la data prevista, de manera que, arribat a un acord global per «sortir del pas», segons matisa Whitman, és probable que les dues parts hagin de consensuar un altre període de transició.
L'enginyer Ed Molyneux, cofundador de FreeAgent, que assessora autònoms i microempreses, explica que dotze mesos després de la consulta i amb les negociacions iniciades no hi ha cap seguretat sobre «el destí cap on el Regne Unit es dirigeix o sobre quin serà el resultat final del divorci».
L'economia del Regne Unit va ser sorprenentment resistent després del xoc inicial i la forta depreciació de la lliura esterlina va contribuir a un major creixement, impulsant les exportacions. No obstant això, la debilitat de la moneda britànica ha començat a rebaixar els resultats econòmics i a influir en la confiança i la despesa dels consumidors.«Amb un govern conservador sense majoria per governar, espero que hi hagi un replantejament sobre la direcció de l'estratègia per al Brexit. Crec que la recerca d'una opció més suau, en lloc dels plans durs, serà molt més beneficiosa per a l'economia», indica Molyneux.
