L'incendi declarat el passat dissabte al paratge de la Peñuela, a Moguer, presenta una «evolució molt favorable», el que fa que des de la direcció del Pla Infoca s'estigui traslladant un missatge «d'optimisme moderat» per a l'entorn de Doñana.

Després de més de 45 hores de treballs per terra i aire, ja no es parla de tres fronts, sinó d'un perímetre d'incendi «perfectament consolidat», segons va indicar als mitjans de comunicació, després de l'última reunió tècnica celebrada a les 18 hores d'ahir en el Lloc de Comandament Avançat, el conseller de Medi Ambient, José Fiscal.

Dins d'aquest perímetre hi ha «punts calents» en el seu interior que rebroten, sobretot ho van fer en les hores de més calor i una mica amb el vent que està corrent aquesta tarda a la zona, si bé «automàticament els mitjans aeris s'estan dirigint-se a ells per apagar-los de manera ràpida», segons el conseller.

Són aquests els que al llarg d'aquesta tarda estan «estabilitzant l'incendi poc a poc, presentant una evolució com es preveia», va assenyalar fiscal, que va apuntar que, dels més de vint mitjans aeris disponibles per ahir, estàven treballant només 5, «xifra suficient per mantenir a ratlla l'incendi». Des del Infoca, es va disposar una fàbrica -brigada contra incendis- per si alguns d'aquests punts adquirissin més importància i «poder desplaçar immediatament i treballar des de terra».

No té res a veure aquesta situació amb la que es va viure diumenge a la zona, quan un vent canviant i erràtic impedia treballar, en alguns moments als mitjans aeris.

Àngels «de taronja»

Al pavelló esportiu de Moguer, que va albergar fins a 300 persones, ja que a primeres hores del matí de diumenge va rebre a les 150 procedents de les instal·lacions esportives de Mazagón pel fet que el fum arribava a aquest lloc, i es feia necessària seva reubicació.

A la Marta, una veïna de Sevilla que fa anys va decidir viure llargues temporades al Càmping Doñana, la van treure «amb el posat, amb el temps just d'agafar una samarreta i la documentació», ia la meitat de la nit, en una ambient que recorda «barreja de boira pel fum i una olor de cendra que es ficava en els pulmons», i des de llavors dorm en un matalàs, «si a això se li pot dir dormir».

A seu costat, Emhamed, un jove procedent de Mali, sí que està menjant una mica de paella acompanyada d'una ampolla d'aigua i una mica de fruita. Encara té la por al cos: «vam tenir les flames a menys de 20 metres, i quan no sabíem què fer escoltem unes sirenes i gent cridant que sortíssim de les barraques».

Sota aquestes sirenes havia «un àngel vestit de taronja», com ell defineix el voluntari de Protecció Civil que el va acompanyar fora del campament, igual que s'emociona quan parla de tota la gent que s'ha mobilitzat perquè als evacuats no els falti de res: «a cada moment arriba algú amb una bossa de menjar, amb aigua, amb entrepans, amb samarretes netes, sense conèixer-nos de res, sense saber qui som ens ajuden».

Són només dos exemples de la solidaritat que es mostra paral·lela a la tragèdia, però són molts els que s'estan veient, com els de les germandats del Rocío de Madrid o Jerez de la Frontera, que han ofert les seves cases en el llogaret almonteña per a qualsevol cosa que puguin necessitar.