La primera dona que va ser elegida presidenta del Parlament Europeu, el 1979, Simone Veil, considerada una figura del feminisme després legalitzar l'avortament a França el 1974 com a ministra de Sanitat, va morir ahir als 89 anys, va anunciar la seva família.

Veil, supervivent com adolescent jueva al camp d'extermini nazi d'Auschwitz, va morir al seu domicili de París. Havia nascut a Niça el 1927 en una família de jueus no practicants i va ser detinguda per la Gestapo el 1944 amb bona part dels seus familiars, alguns dels quals (els seus pares i un germà) no van sobreviure a l'arrest. Quan va tornar a França, va tenir una formació jurídica i va treballar com a alta funcionària a la magistratura fins que al maig de 1974 el recent elegit president, Valéry Giscard d'Estaing, la va nomenar ministra de Sanitat, un càrrec en el qual es va significar sobretot per la coneguda com a "llei Veil", que va despenalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs. En la defensa d'aquesta llei es va enfrontar a una dura oposició.