L'entrada d'immigrants a Espanya per terra i mar s'ha disparat aquest 2017, fins al punt que ja duplica la xifra del mateix període de l'any passat, amb 10.751 persones que han intentat arribar al nostre país per diferents mitjans, sobretot pasteres i fràgils embarcacions.

Precisament, el nombre de llanxes que han arribat a les costes espanyoles fins ahir han estat 304, mentre que en tot el 2016 van ser 464, segons va destacar el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, en la seva compareixença al Congrés per explicar la política d'immigració del seu departament.

En aquestes 304 embarcacions s'han rescatat a 5.800 persones, encara que no es va poder evitar la mort de 19 i la desaparició de 42, xifres que superen les de l'any passat, quan es van salvar 6.726 immigrants, 16 van morir i 30 no es van poder trobar.

Solament al juny, va afegir, 2.189 persones van intentar creuar les aigües de l'Estret en 84 pasteres.

Del total de 10.751 migrants i refugiats que van arribar a Espanya fins al passat 16 de juliol, 3.204 ho van fer a través de Ceuta i Melilla, sobretot «per assalts al clos fronterer o en dobles fons», de manera que les entrades per via terrestre van augmentar un 40,3%, mentre que per la marítima van descendir un 50,4%.

També «s'han intensificat» els intents d'assalts massius a la tanca de Ceuta en aquests sis primers mesos, quan s'han comptabilitzat fins a 5.266, mentre que en tot l'any passat aquesta xifra va ser de 3.472.

Xifres que han situat el fenomen migratori en una de les «prioritats» del Govern, que enfront de drames com la mort de 49 immigrants en el mar de Alborán el passat 5 de juliol «fa tot el possible» per ajudar a aquestes persones.

Però no és la seva «responsabilitat» que «decideixin fugir del seu país» en pasteres que «amb prou feines suren» i que a la «menor de canvi s'enfonsen». «No eludim cap responsabilitat, però tenim la que tenim», va resoldre.

Zoido aposta per una «immigració legal i ordenada que redundi en benefici per tots» i, encara que «parlar de lògica i racionalitat pot semblarcridaner» davant aquestes tragèdies, creu que el Govern «ha de mantenir sempre el nord».

El que no consentirà «sota cap concepte», va dir, és que la iniciativa Defend Europe, promoguda pel grup ultradretà europeu Generació Identitària per bloquejar embarcacions d'immigrants i d'ONGs en el Mediterrani, arribi a aigües espanyoles.

Una vegada més, Zoido va aprofitar per lloar el «treball excepcional» i «sens dubte abnegat» que realitzen aquestes organitzacions després del malestar que va provocar fa uns dies les seves paraules en Tallín (Estònia), on va assegurar que les ONG estan per ajudar i no «per afavorir o potenciar la immigració irregular».

Encara que va instar a tenir el mateix reconeixement per als funcionaris públics, que «tampoc dubten a arriscar la seva pròpia vida per rescatar sense importar-li si són aigües internacionals, espanyoles o marroquines».

Sobre les crítiques d'«immobilisme i passivitat» de la majoria de grups parlamentaris sobre l'incompliment en l'acolliment de refugiats, Zoido va estar taxatiu afirmant que «tot menys això» i recalcant l'esforç addicional que farà Espanya per ressituar a 500 refugiats més al mes.

No obstant això, va reconèixer «problemes» amb aquesta via d'acolliment, sobretot pels retards dels expedients per part d'Itàlia, de qui s'està a l'espera que respongui a les sol·licituds que Espanya ja va remetre.

Avui està prevista l'arribada de 29 persones del país alpí, al mateix temps que s'estan tramitant 402 expedients més tot esperant concloure l'examen d'aquestes persones perquè s'autoritzi el trasllat, que se sumarien als 1.487 refugiats als quals ja ha acollit Espanya.

Un altre dels assumptes als quals s'ha referit són els Centres d'Internament d'Immigrants (CIE) i va precisar que «lamentablement no poden desaparèixer» perquè responen a un imperatiu de la UE i de l'ordenament jurídic espanyol que el desenvolupa.