iguel Blesa, l'exbanquer que va portar Caja Madrid als llocs més alts i que va ser condemnat per les targetes black, ha aparegut mort. Faltaven tres setmanes perquè complís 70 anys, Blesa esperava la decisió del Tribunal Suprem després del recurs de cassació presentat per la condemna de l'Audiència Nacional a sis anys de presó per apropiació indeguda del patrimoni de Caja Madrid en gastar gairebé mig milió d'euros amb una targeta opaca.

Afiliat del PP i íntim amic de l'expresident del Govern José María Aznar, Blesa es va convertir en el primer banquer de la recent crisi financera que va trepitjar la presó i ho va fer el 2013, fins a dues ocasions, per decisió del jutge Elpidio Silva, que investigava la compra del City National Bank de Miami per part de Caja Madrid.

Encara que va abandonar la presó de Soto del Real, a Madrid, després d'abonar una fiança de 2,5 milions d'euros, Blesa, que feia anys que era assetjat per l'escàndol de les participacions preferents, va tornar a estar en el focus mediàtic per l'ús de les targetes black.

Nascut a Linares, Jaén, el 8 d'agost de 1947, Blesa va estudiar Dret a la Universitat de Granada, el 1978 va ingressar en el Cos d'Inspectors Financer i Tributaris de l'Estat, obtenint la primera destinació en la delegació d'Hisenda de Logronyo. Allà va compartir diversos anys de convivència amb José María Aznar, amb qui va forjar una estreta amistat, que alguns van considerar clau perquè Blesa arribés el 1996 a la presidència de Caja Madrid, la segona caixa del país i la quarta entitat financera.

Però abans d'això, el maig de 1979 va ser nomenat secretari del Gabinet Tècnic del Ministeri d'Hisenda, passant posteriorment a exercir el càrrec de cap del Servei de Tributs de les Comunitats Autònomes (1981-1983). Va ser sotsdirector general d'Estudis i Coordinació del Ministeri d'Economia i Hisenda des de febrer de 1983 a maig de 1986. Per aquesta època va ser també membre del Comitè d'Experts d'Hisendes Locals del Consell d'Europa i professor de diversos cursos sobre tributació.

El 1986 va deixar la Inspecció de l'Estat i va obrir un despatx especialitzat en Dret Tributari, "Blesa, Colmenar Y Guio", amb el qual va obtenir un notable èxit.

El 1993 va entrar en el Consell d'Administració de Caja Madrid i l'11 de setembre de 1996, amb 14 vots a favor i cap en contra, va ser nomenat president de la caixa en substitució de Jaime Terceiro. Des de 1996 fins a 2003 va doblar la dimensió de Caja Madrid. Amb l'arribada de la crisi econòmica va sortir a la llum la cara oculta de l'entitat, amb unes pèrdues abundants pel negoci immobiliari.

A la situació de crisi general es va sumar el 2008 la pressió pel control polític de l'entitat entre la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid, tots dos governats pel PP, amb Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz Gallardón, respectivament, que es va saldar amb un acord per substituir-lo per Rodrigo Rato el 28 de gener de 2010.

Després de la seva sortida de la caixa, Caja Madrid va entrar en un procés crític i de profunda reestructuració en el qual es va unir amb Bancaja i cinc entitats més, en l'origen a Bankia.

Des del seu retir daurat, Blesa assumia estoicament, com va comentar en més d'una ocasió a Efe, les demandes que es presentaven contra ell, entre elles una per la concessió suposadament fraudulenta d'un préstec de 26,6 milions d'euros al llavors president de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán per a la seva aerolínia, Air Comet.

La publicació de més de 8.000 correus electrònics enviats des del seu compte personal de Caja Madrid, en els quals es constataven alguns dels excessos comesos des del seu lloc, incloses les targetes black, va complicar encara més la situació judicial de Blesa.