Tenia molt a perdre i poc a guanyar amb la seva declaració, tenint en compte del detall amb què s'anava a calibrar cada paraula del cap de l'Executiu davant el tribunal, però la impressió majoritària és que Mariano Rajoy va salvar un dels exàmens més difícils de la seva carrera.

Malgrat que l'Audiència Nacional és un escenari judicial, la compareixença de Rajoy tenia una innegable càrrega política i mediàtica, perquè tot el que digués (i el que no digués) podria ser utilitzat en contra seva -com marca l'argot jurídic- en l'arena parlamentària, ja que en la judicial poc havia d'aportar, com així van reconèixer al final diversos presents a la Sala.

I això que el guió no va evitar els temes més espinosos. El finançament del PP, les campanyes electorals, la seva relació amb Correa, els papers de Bárcenas i, fins i tot, els sms del extresorer, qui per cert no es va deixar veure a la sala, com tampoc la resta dels acusats en la trama. Tan sols un capcot Guillermo Ortega, exalcalde de Majadahonda, «ha seguit la sessió'»

Un altre front per a Rajoy era l'enorme presència de periodistes apostats en la porta des de l'alba, que va comportar una vasta presència policial, o els dos centenars de persones que protestaven a dos-cents metres de la seu amb el polivalent «sí, es pot».

Però no s'escoltava gens en una sala abarrotada de públic que esperava amb tanta expectació Rajoy, qui havia entrat a la seu a les 09.47 pel garatge i acompanyat en el seu vehicle pel seu ajudant. Ni rastre de Gènova ni de Moncloa en l'Audiència, on el va rebre el seu president, Jose Ramón Navarro.

«Que passi el testimoni», va dir a les 10.07 el president del tribunal, Ángel Hurtado, donant pas a Rajoy, qui va entrar a la sala de vistes al costat de la secretària judicial. Aquesta el va dirigir a la mateixa estrada des del qual van declarar tots els acusats i testimonis de la causa, encara que aquesta vegada es va situar en un lateral entre el tribunal i les defenses, i no davant dels magistrats.

Vestit amb vestit negre, amb les mans creuades i sense aigua en la taula, Rajoy va respondre unes 160 preguntes que li van plantejar tres acusacions, tres defenses i la fiscal del cas, que tenia a la seva dreta in vigilant el flamant nou cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, durant els 110 minuts de tensió que va durar la sessió (excepte vuit minuts d'un recés per un error del so).

Els nervis semblaven palpar-se en tots menys en Rajoy, que va respondre amb un «sí, juro» a dir la veritat. Hurtado, nerviós i participatiu, es va bregar amb tots a la sala, fins al punt de semblar per moments una baralla de galls.

Primer amb l'advocat de Bárcenas que protestava a cada pregunta fins que el va manar callar a la quarta ocasió, després amb els lletrats de les acusacions per desenes de preguntes tallades o impertinents, però també amb el mateix Rajoy.

Ho va fer després d'un comentari del president del Govern. «No sé si s'ha confós de testimoni», li va dir Rajoy al lletrat d'una acusació popular que aquest va respondre «en què m'he confós?». Just quan el president anava a contestar, Hurtado li va demanar que no fes observacions, la qual cosa va desfermar els riures del públic, encara que no eren les primeres del matí.

Perquè Rajoy va estar loquaç i irònic per moments. «Coneix obres de Gènova?». «Sí, hi havia operaris fent obres»; «Escolti, jo ho sento molt, però les coses són com són i de vegades no són com a un li agradaria que anessin».

Encara que l'anècdota del matí va estar quan li van preguntar per un viatge a Canàries el 2004 el pagament del qual Rajoy va justificar així: «Ho va pagar el meu partit fins a on jo sàpiga», una resposta que el lletrat va qualificar de «contestació gallega».

«La contestació havia de ser gallega perquè no podria ser de la Rioja», va manifestar entre riures el president, qui no va refusar cap pregunta, ni va mirar cap a un altre costat ni va fer gala dels recurrents «no sé, no recordo, no em consta». Tot el contrari. En algunes ocasions va esmentar «ho desconec», però sempre acompanyat d'una explicació. Fins i tot va aixecar la mà per demanar permís i respondre a una pregunta sobre si pensa que aquest procés és una trama contra el PP, just quan Hurtado ho va impedir.

Sempre donava la sensació que tenia molt clara la resposta perquè s'esperava les preguntes. Per això, va tractar de resoldre-les a la primera, sense donar motiu a ser repreguntat.

I així a les 11.58, Rajoy es va acomiadar amb un lacònic adéu al tribunal i va enfilar cap a la sala de testimonis, davant la perplexitat de dues dones assegudes entre el públic. «I no el podem saludar? Hem vingut per això». Però aquesta vegada el president havia vingut per fer una altra cosa.