El president veneçolà, Nicolás Maduro, va advertir que es prendran mesures contra el Parlament, la Fiscalia, els líders de l'oposició i els mitjans privats en la seva primera intervenció després de l'elecció diumenge de l'Assemblea Nacional Constituent (ANC) que ell ha impulsat. En un acte televisat amb simpatitzants chavistes, Maduro va assegurar que l'ANC, que prendrà el poder a Veneçuela en les properes hores, «aixecarà la immunitat parlamentària a qui calgui aixecar-li», actuarà contra la «burgesia parasitària» per solucionar la crisi econòmica i es farà amb el comandament de la Fiscalia «perquè hi hagi justícia».

Maduro va criticar mateix la cobertura donada a la votació pels canals de televisió privats veneçolans, als quals va acusar de «censurar les eleccions» i va demanar una investigació al canal Televen per fer «apologia del delicte». «Estem en combat comunicacional una altra vegada contra les mentides de les televisions. Alerta!», va afegir.

«Ha arribat la Constituent a posar ordre», va dir el mandatari socialista sobre el procés, rebutjat per l'oposició en considerar que portarà a la consolidació d'una dictadura a Veneçuela, i va proclamar: «Alguns acabaran en una cel·la, sota el comandament de la justícia necessària». «S'ha acabat el sabotatge de l'Assemblea Nacional», va dir també Maduro, en al·lusió al Parlament, de majoria opositora, que ha estat declarat en desacatament per un Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) acusat de servir de braç judicial del Govern.

L'Assemblea Nacional Constituent que es va triar a Veneçuela amb el suport únic d'un sector del chavisme va aconseguir el suport de vuit milions de votants o 41,53% del cens electoral, un resultat que va ser celebrat pel Govern amb anuncis que «es farà justícia». La xifra supera els resultats obtinguts per Nicolás Maduro en les eleccions presidencials de 2013, quan va aconseguir el suport de poc més de 7 milions de persones i és molt més gran que l'obtingut en les últimes votacions, les legislatives de 2015, en què el chavisme va perdre amb 5,6 milions de vots davant dels 7,7 de l'oposició.

Entre els candidats electes que ara s'encarregaran de redactar una nova Constitució hi ha la primera dama, Cilia Flores; el primer vicepresident del governant Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), Diosdado Cabello, i l'excanceller Delcy Rodríguez.

Els resultats van ser oferts per la presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), Tibisay Lucena, gairebé a la mitjanit d'aquest diumenge, sense que mai s'anunciés el tancament de les meses de votació. No obstant això, segons l'autoritat electoral, en algunes parts del país hi va haver cues per votar fins a dos quarts d'onze de la nit, com va ser el cas, va dir, de l'occidental estat de Mérida on es van registrar fortes protestes contra la Constituent.

L'oposició veneçolana no va reconèixer el resultat de la votació de diumenge i va qüestionar les xifres oficials de participació. El president del Parlament, l'opositor Juliol Borges, va considerar que Veneçuela va despertar «més dividida» després de l'anunci de resultats del Consell Nacional Electoral i va reiterar que la xifra de participació «no és creïble». Els grups antichavistes, que van boicotejar els comicis, van calcular que la participació va ser de només tres milions de persones.

Per altra banda, Colòmbia, Argentina, Perú, Panamà, Mèxic, Costa Rica, Paraguai, Estats Units i la UE, entre d'altres, van reiterar la seva advertència que no reconeixeran l'Assemblea Constituent a Veneçuela i van instar Maduro a restablir la democràcia.

Felicitació de Morales

Davant d'ells, el president bolivià, Evo Morales, aliat del desaparegut president Hugo Chávez veneçolà i del seu successor, va felicitar «el poble veneçolà» per la seva participació en l'elecció i va afirmar que Veneçuela «és la punta de llança contra l'imperi».

També Moscou va demanar a la comunitat internacional «contenció» i la renúncia als plans «destructius» de pressionar Veneçuela després de la votació perquè, segons el comunicat del Ministeri d'Exteriors rus, «poden aguditzar la polarització de la societat». Fins i tot, el Govern del president dels EUA, Donald Trump, va imposar sancions econòmiques directes contra el governant veneçolà.

Per part seva, la fiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega Díaz, va informar que 121 persones han perdut la vida i altres 1.958 han resultat ferides des de l'1 d'abril, quan van començar les protestes.