Corea del Nord va reforçar la seva amenaça contra el president dels EUA, Donald Trump, i les bases nord-americanes a Guam en oferir detalls d'un hipotètic pla per atacar l'illa amb míssils balístics. En un moviment poc habitual, el règim dels Kim va optar per dotar de més veracitat les advertències que ja va llançar dimecres contra Washington i les seves instal·lacions militars en aquesta illa del Pacífic Occidental.
En comptes de l'habitual portaveu anònim, Pyongyang va voler en aquest cas que el comunicat publicat per l'agència KCNA fos signat per Kim Rak-Gyom, tinent general de les Forces Estratègiques de l'Exèrcit Popular de Corea, la persona que és responsable operatiu del programa de míssils.
Nomenat a la primavera de 2012 -coincidint amb la culminació del procés successori de Kim Jong-un-, és des de 2015 un general de quatre estrelles (segon major rang només per darrere del de mariscal dels Kim) que apareix freqüentment retratat al costat del jove líder i en els banquets que festegen les proves de míssils.
En un missatge que sembla destinat a que l'opinió pública no valori aquest últim desafiament de Pyongyang com una simple bravata, el militar adverteix que el pla per executar l'«atac envoltant» contra Guam del qual Pyongyang va parlar el dia abans s'està analitzant i estarà acabat aquests dies per ser-li presentat a Kim Jong-un.
El pla, va explicar, passa per llançar quatre míssils Hwasong-12 de rang mitjà-llarg que sobrevolaran «les prefectures japoneses de Shimane, Hiroshima i Kochi (occident de l'arxipèlag nipó) i recorreran 3.356,7 quilòmetres durant 1.065 segons (gairebé 18 minuts) abans de colpejar les aigües a uns 30 o 40 quilòmetres de Guam».
La distància descrita correspon a la que hi ha aproximadament entre l'aeroport de Panghyon -des del qual Pyongyang va realitzar l'únic llançament amb èxit del Hwasong-12 el passat maig- i les aigües davant la costa nord-oest de Guam, cap a les que mira la base naval i aèria nord-americana.
Mitjans nord-coreans també van mostrar una mobilització de desenes de milers de ciutadans que van desfilar per la plaça Kim Il-sung de Pyongyang dimecres portant pancartes en defensa del líder Kim Jong-un i en contra de les últimes sancions de l'ONU per castigar els recents llançaments de míssils de Corea del Nord.
El missatge llançat per Pyongyang incrementa així en un altre esglaó una escalada verbal amb Washington que es va iniciar dilluns, quan el règim va amenaçar amb un atac en represàlia per la campanya nord-americana perquè l'ONU aprovés les esmentades sancions, que busquen retallar en un terç les exportacions nord-coreanes.
Trump manté la postura
El president nord-americà va assegurar que les seves amenaces de «foc i fúria» contra Corea del Nord per les seves provocacions «potser no van ser prou fortes», malgrat que van suscitar la por d'una escalada bèl·lica. Trump va reafirmar les seves amenaces al règim de Kim Jong-un en unes declaracions prèvies a una reunió de seguretat amb el seu vicepresident, Mike Pence, el seu assessor de seguretat nacional, H.R. McMaster, i el seu cap de gabinet, John Kelly.
En aquest sentit, una bona part dels nord-americans donaria suport a l'ús d'armes nuclears com la que es va usar a Nagasaki (Japó) si el país es troba en una situació de guerra similar, van assenyalar experts de la Universitat de Stanford. Per a l'estudi es va recrear una confrontació hipotètica amb l'Iran per avaluar, entre altres coses, el suport a la tesi coneguda com a «Tabú nuclear», és a dir, una mena de restricció moral col·lectiva a l'ús d'aquest tipus d'armes contra civils.
Per part seva, la Unió Europea (UE) va anunciar que ha afegit nou persones i quatre companyies nord-coreanes a la llista d'individus i entitats sancionades amb congelació d'actius i restriccions de moviment, en línia amb la resolució adoptada aquesta setmana pel Consell de Seguretat de l'ONU. Nacions Unides va adoptar aquestes sancions en resposta a les activitats relatives a les armes nuclears i el desenvolupament de míssils balístics del règim de Pyongyang, en violació de les resolucions prèviament emeses pel Consell de Seguretat de Nacions Unides.
«La decisió eleva a 62 el nombre total de persones sota mesures restrictives contra Corea del Nord i a 50 entitats llistades per l'ONU», va assenyalar el Consell de la UE en un comunicat. A això se sumen 41 persones i set entitats més «designades per la UE de manera autònoma» que «completen i reforcen el règim de sancions de l'ONU». La decisió presa pel Consell de la Unió Europea, que representa els 28 Estats membres de la UE, es va acabar adoptant per procediment escrit i es publicarà avui al Diari Oficial de la Unió Europea.
Paral·lelament, el Govern sud-coreà va convocar una reunió d'emergència del seu Consell de Seguretat Nacional (NSC) davant l'agreujament de la tensió a la regió.
