Immobilitzades a Biscaia vint tones d'ous contaminats amb insecticida

Malgrat això, l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan), dependent del Ministeri de Sanitat, va subratllar que «Espanya segueix sense estar afectada per la distribució d'ous contaminats» amb fipronil.

La partida neutralitzada havia estat enviada des de França a una empresa biscaïna per elaborar productes que anaven a entrar a les cadenes de distribució alimentària, però ni tan sols va arribar a ser desembalada.

Un cop rebut l'avís, els serveis d'inspecció del Departament de Salut del Govern Basc van procedir durant la tarda d'ahir a la immobilització de la partida contaminada i van evitar que entrés en cap procés de fabricació de productes, «eliminant qualsevol tipus de risc per a la salut pública».

El Departament de Salut del Govern Basc va informar que en els pròxims dies procedirà a la destrucció d'aquesta partida d'ous contaminada i que manté activats tots els dispositius de vigilància per aquesta alerta.

Després de conèixer-se l'existència a l'Estat d'aquesta primera partida contaminada, Aecosan ha explicat que els sistemes de control permeten la localització i la retirada dels productes implicats i que es manté en contacte amb les autoritats competents de les comunitats autònomes.

Advertència al juliol

De fet, va ser el Sistema Europeu d'Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos que va advertir al juliol de la presència de fipronil -un producte no autoritzat per al seu ús en animals- en ous a Bèlgica, des d'on es van distribuir a diversos països com Àustria, el Regne Unit, Irlanda, Itàlia o Eslovàquia.

Ahir a la tarda, aquest mateix sistema europeu d'alerta va advertir les autoritats espanyoles de la distribució d'una partida d'ou líquid pasteuritzat destinada a un establiment situat al País Basc i procedent de França.

L'agència es va posar en contacte amb les autoritats competents de la comunitat autònoma i els serveis d'inspecció van actuar «de manera immediata» immobilitzant en destí aquesta partida, de 22.000 unitats d'ou.

Segons especialistes, el fipronil representa un risc d'intoxicació «molt improbable» per als humans, que, en els nivells màxims detectats a Bèlgica i Holanda, haurien de consumir milers d'ous contaminats al llarg de la seva vida per patir efectes adversos.

Ocult en un oli per atacar àcars

El que està permès en gossos i gats no val per a les gallines: l'insecticida fipronil, que s'usa des dels anys 90 com Pulguicida a mascotes i esquers per formigues, està prohibit en animals destinats al consum humà per la legislació de la Unió Europea ( UE).

Ara Europa ja sap per què s'han haugt de retirar aquests ous: encara que no se subministri amb el menjar i es faci servir per ruixar els galliners com a mètode de desinfecció, les gallines el van absorbir a través de la pell, les vies respiratòries.

Atès que les substàncies químiques s'acumulen molt ràpidament en el cos de les gallines i acaben després en l'ou, el nombre de medicaments autoritzats per a les gallines ponedores és molt limitat.

El que va succeir és que molts agricultors a Bèlgica, Holanda i Alemanya van emprar una substància amb fipronil, encara que sense saber que contenia il·legalment l'insecticida.

Molts agricultors van emprar Dega-16, un mitjà homeopàtic d'olis eteris que se suposa és efectiu per combatre un paràsit problemàtic: l'àcar vermell. «Al voltant de dos terços de tots els galliners de ponedores a Europa tenen un problema amb aquest paràsit», diu Dieter Schulze, que treballa en una gran veterinària en l'estat de Baixa Saxònia, on es van detectar alguns dels casos.

Els paràsits pugen de nit als animals, es dipositen en les seves ales i els xuclen la sang. El problema és comú a tots els vivers, siguin a l'aire lliure o en gàbies. Per a les gallines no només pot ser molest, sinó també perillós i derivar en la seva mort per anèmia. Els àcars poden transmetre també malalties, com la grip aviària o el còlera aviari, explica Schulze.