El president dels EUA, Donald Trump, va dissoldre dos consells d'assessors que havien perdut integrants per la seva polèmica reacció a la violència a Charlottesville, mentre més líders del seu partit criticaven l'«equivalència moral» que va establir entre els neonazis i els manifestants d'esquerres. La decisió de Trump va posar fi al Consell de Fabricants Nord-americans, que havia patit un èxode gradual des de dilluns a causa de l'ambigua resposta del mandatari al que va passar a Virginia, i al Fòrum d'Estratègia i Política, els integrants del qual havien decidit renunciar en massa als seus càrrecs. «En lloc de pressionar els empresaris del Consell de Fabricants Nord-americans i el Fòrum d'Estratègia i Polítiques, acabaré amb tots dos. Gràcies a tots!», va tuitejar Trump.

Encara que els consells d'assessors són òrgans externs que generalment tenen un paper merament simbòlic, la dissolució dels dos principals fòrums empresarials que feien recomanacions a Trump suposa un cop per a un president que ha promès reactivar l'economia i beneficiar les companyies dels EUA.

Set membres del Consell de Fabricants Nord-americans el van abandonar entre dilluns i ahir, entre ells els líders de companyies com Intel, Merck, Under Armour i el president de la major federació de sindicats del país, AFL-CIO. En aquest consell quedaven encara una quinzena d'integrants, inclosos representants de gegants nord-americans com Boeing, General Electric, Dow Chemical, Lockheed Martin i Johnson & Johnson.

Pel que fa al Fòrum d'Estratègia i Política, els seus membres van mantenir una conferència telefònica i van decidir abandonar en massa el grup d'empresaris. Minuts després que aquesta notícia es filtrés als mitjans, Trump va emetre el tuit en què anunciava la dissolució de tots dos consells.

El president dels EUA va evitar fer més comentaris sobre la violència de dissabte a Charlottesville, i només va destacar el servei religiós que es va celebrar en memòria de Heather Heyer, la jove que va morir atropellada per un neonazi.

Declaració emocionant

Durant el servei religiós a Charlottesville, la mare de la víctima, Susan Bro, va assenyalar que en acabar amb la vida de la seva filla els neonazis «van intentar que callés», però amb la seva mort «només l'han magnificat».

Mentre els demòcrates criticaven Trump per l'impuls que va donar als supremacistes blancs amb els seus comentaris de dimarts, en què va atribuir la mateixa culpa als neonazis que els que protestaven contra ells, van augmentar també les reaccions entre els líders del partit del mandatari.

Els dos expresidents republicans dels EUA que segueixen vius, George HW Bush i George W. Bush, van fer una crida a «rebutjar la intolerància racial, l'antisemitisme i l'odi en totes les seves formes», tot i que no van esmentar els supremacistes blancs. Diversos legisladors republicans van criticar les declaracions de Trump, entre ells el president de la Cambra de Representants, Paul Ryan, i els senadors John McCain i Marco Rubio.

A ells es va sumar el líder republicà del Senat dels EUA, Mitch McConnell, qui en les darreres setmanes s'ha distanciat de Trump. «No podem tenir cap tolerància amb una ideologia d'odi racial. No hi ha neonazis bons, i aquells que comparteixen les seves idees no donen suport als ideals i llibertats nord-americans», va assegurar McConnell en referència a l'afirmació de Trump que entre els que van anar a la marxa a Charlottesville hi havia «gent bona».

Més dur va ser el senador republicà Lindsay Graham, que va advertir a Trump que les seves paraules «estan dividint els nord-americans», i va rebutjar que hi hagi una «equivalència moral» entre els supremacistes blancs i els contramanifestants.

Les crítiques van entrar fins i tot a la Casa Blanca: el diari The New York Times va informar que un dels principals assessors del mandatari, el director del Consell Econòmic Nacional, Gary Cohn, que és jueu, està «profundament molest» i «disgustat» pel tema, tot i que no té previst abandonar el seu càrrec.

Per part seva, la ciutat de Baltimore, a l'est dels EUA, va retirar els seus monuments al bàndol confederat de la guerra civil, el format per estats secessionistes i favorables a l'esclavitud, enmig d'un nou debat al país sobre si han de rebutjar aquests símbols adorats per la ultradreta.

Els quatre monuments van ser retirats discretament durant la matinada per tal d'evitar l'enrenou que va generar el passat cap de setmana a Charlottesville el pla de retirar l'estàtua de Robert I. Lee, un general confederat considerat un símbol de la defensa de l'esclavitud i el racisme. «Ja està fet. Havien de caure. El que em preocupava era la seguretat de la nostra gent, i per això hem actuat el més ràpid possible», va assegurar l'alcaldessa de Baltimore , Catherine Pugh. L'ajuntament de la ciutat va votar a favor de retirar les estàtues dos dies després dels disturbis a Charlottesville.