Corea del Nord va llançar ahir tres míssils balístics de curt abast al mar del Japó. L'acció trenca un mes de treva armamentística i deixa enrere la contenció aparent dels últims dies després de l'escalada de tensió amb EUA.
Els llançaments van començar a les set del matí hora local i es van produir a la rodalia de Gitdaeryong, prop de la ciutat costanera de Wonsan, on se situa la base militar nord-coreana que alberga míssils Scud i Nodong, segons l'Exèrcit nord-americà i sud-coreà.
Alguns projectils van volar més de 250 quilòmetres en direcció nord-est abans de caure en aigües del mar del Japó, segons l'Estat Major Conjunt de Seül (JCS) i el Comando del Pacífic (PACOM) d'Estats Units. Pel que fa al segon projectil, segons l'exèrcit americà en el qual va indicar que hauria «explotat gairebé immediatament» després del seu llançament.
«Els militars estan analitzant la naturalesa exacta i material» dels projectils, segons un comunicat del Govern sud-coreà. Tant Washington com Tòquio van afirmar que els llançaments no van suposar cap amenaça per a la seva seguretat. Tot i així, la Casa Blanca va avisar que el president Donald Trump havia estat informat i que estaven supervisant la situació.
Tensió entre governs
Per la seva banda, el president sud-coreà, Moon Jae-in, va demanar paciència per tractar amb Corea del Nord i va dir que les polítiques relacionades amb Pyongyang «no sorgeixen amb rapidesa, per la qual cosa han de ser preparades amb una perspectiva a llarg termini», segons va recollir l'agència local Yonhap.
Des de la seva arribada al poder, Moon ha advocat per seguir una doble via de buscar el diàleg i prosseguir amb les sancions davant els persistents assajos armamentístics del Nord. Els llançaments d'ahir van coincidir amb la celebració de les maniobres conjuntes «Ulchi Freedom Guardian» que Washington i Seül estan desenvolupant al territori sud-coreà des del dilluns i que Pyongyang veu com un simulacre d'invasió del seu país. Els enfrontaments entre governs van portar al president Donald Trump a avisar aquest agost que respondria amb "foc i fúria" i insinuant la possibilitat de realitzar atacs preventius contra Corea del Nord.
