Sexe, drogues, espies i despit. El 1962, Marilyn Monroe naufragava. Després del divorci d'Arthur Miller, trontollava la seva relació amb Kennedy. L'actriu es va desfogar amb el tòrrid romanç amb un cineasta comunista d'origen espanyol, José Bolaños, que va poder influir en la seva misteriosa mort. Si no hagués mort aquell tràgic 5 d'agost de 1962, la dona més desitjada del planeta seria ara una nonagenària. De ben segur que no seria la llegenda en la qual es va convertir després d'ingerir, o ser obligada a fer-ho, suficients barbitúrics per deixar aquest món i deixar rere seu un dels més grans enigmes del segle XX.
Però la història és la que és. Marilyn Monroe va ascendir per sempre al cel dels eterns sex symbols després d'uns convulsos mesos en els quals l'actriu ofegava en enamoriscaments, drogues i alcohol el naufragi del seu matrimoni amb el dramaturg Arthur Miller i el seu frustrat romanç amb el president John Kennedy i el món vivia atemorit pels episodis més tensos de la Guerra Freda. En aquells dies de frenesí, Marilyn va teixir encara un altre personatgemític que es superposa a la icona sexual. Es tracta d'una decadent i crepuscular llegenda que no falta en cap teoria de la conspiració i en la qual es barregen els millors ingredients de la novel·la negra: sexe, màfia i espionatge.
L'últim amant
S'han escrit des de llavors rius de tinta i rodat quilòmetres de cel·luloide sobre el misteri que envolta la baixada als inferns d'aquell àngel caigut, però potser l'esquiva veritat se l'hagi portat a la tomba un cineasta d'origen gallec. José Bolaños va ser l'últim amant de Marilyn Monroe i pel que sembla va ser també l'última persona amb qui va parlar l'actriu abans de suïcidar-se o el que fos que va passar en aquella infausta matinada.
Aquest fascinant episodi va ser recreat literàriament per primera vegada amb gran èxit editorial el 1997 per l'escriptor mexicà Rafael Ramírez Heredia a la novel·la Con M de Marilyn. El tòrrid romanç es va forjar al febrer de 1962 en un atzarós viatge de Marilyn a Mèxic abans de començar una pel·lícula amb George Cukor que mai va arribar a rodar-se. La intenció de l'actriu era comprar mobles d'estil colonial a Chapultepec, però l'estada aviat va girar a un desenfrenat tour a la nit de Mèxic DF José Bolaños, un jove intel·lectual comunista mexicà amb origen a Lugo que intentava obrir-se camí en l'incipient cinema asteca, es va convertir durant un parell de setmanes en el gigoló que Monroe demandava. Hi va haver molt vi, molt xampany, moltes copes i, segurament, bastanta cocaïna.
Bolaños i Monroe van quedar en veure's novament a Hollywood aquella primavera, però l'actriu el va trucar abans perquè l'acompanyés a la gala dels Globus d'Or a Los Angeles. Enyorava la «gran càrrega eròtica i sensual» de la seva aventura a Mèxic, segons apunta el periodista Xavier Navaza en el llibre El último amante de Marilyn. Aquells Globus d'Or van ser l'última gran aparició de Marilyn, que va oferir un decadent espectacle d'alcoholisme i deteriorament físic. La gala va ser també l'últim acte de l'idil·li amb Bolaños, que deixaria per a la història una sèrie de fotos que van escandalitzar fortament Hollywood.
Llegenda i enigma
El romanç amb el cineasta espanyol tindria encara un enigmàtic capítol, que cimenta la llegenda del personatge de Bolaños i enllaça la seva relació amb la misteriosa mort de Marilyn. José Bolaños va ser pel que sembla l'última persona amb la qual va parlar Monroe abans de la seva mort, en una conversa telefònica de la qual l'amant espanyol mai va voler parlar, malgrat tenir importants ofertes de televisions nord-americanes per revelar el seu contingut. Bolaños, que va mantenir un espès silenci sobre la seva relació amb Marilyn fins a la seva mort el 1994, tenia poderoses raons per no obrir la boca. La clau d'aquest silenci pot trobar-se ja el 1999 en el llibre Marilyn Monroe: investigación de un asesinato, de l'escriptor Donald H. Wolfe, que va tenir accés a documents classificats de la CIA i l'FBI. L'any de la crisi dels míssils amb Cuba i l'URSS, el director de l'FBI, Edgard Hoover, estava obsessionat pel coneixement que l'actriu podia tenir dels plans de la Casa Blanca per la seva relació amorosa amb el president.
A més de freqüentar el llit de Kennedy, l'atzar va voler que Monroe acumulés també relacions amb homes que l'FBI i la CIA catalogaven de comunistes i potencials informadors de la KGB soviètica. Després d'Arthur Miller i Frederick Vanderbilt, Bolaños era l'últim de la llista, segons Wolfe. El cineasta espanyol establert a Mèxic Carlos Velo va reconèixer a Navaza als anys 80 que José Bolaños estava vinculat a grups prosoviètics vinculats al castrisme. Cal no oblidar que la revolució cubana es va forjar a Mèxic.
En un moment en què els Estats Units es preparaven per a una possible guerra nuclear amb la Unió Soviètica i ordien plans per envair Cuba i assassinar Fidel Castro, la centraleta de la Casa Blanca tenia ordre de passar immediatament al Despatx Oval les trucades identificades amb el fals nom de Nancy Green. No era el codi d'un espia, revela Wolfe, sinó un pseudònim que utilitzava Marilyn Monroe per demanar ajuda al president Kennedy quan queia en una de les seves cada vegada més freqüents crisis psiquiàtriques.
Les teories que apunten que la mort de Marilyn va ser un assassinat d'Estat se sustenten sobretot en la desaparició del diari de l'actriu. Donald H. Wolfe assegura que en aquest quadern hi havia apunts sobre el complot de la CIA per matar Castro i sobre la negativa de Robert Kennedy, germà del president i llavors fiscal general dels Estats Units, a donar suport a l'operació militar a Badia de Cochinos . «Potser va ser el diari el que va matar Marilyn Monroe», conclou Wolfe.
El asesinato de Marilyn Monroe: caso cerrado, dels periodistes Jay Margolis i Richard Buskin, publicat el 2014, apuntava Robert Kennedy, també amant de Monroe, com a culpable de la mort de l'actriu. Bobby, qui seria posteriorment assassinat, després del magnicidi de JFK, hauria encarregat el sinistre treball a Ralph Greenson, psiquiatre personal de Marilyn, qui li va injectar al cor una dosi mortal de pentobarbital. Segons Margolis i Buskin, Greenson hauria comptat amb la complicitat de l'actor Peter Lawford, espòs de Patricia Kennedy.
Relacions perilloses
Un altre espanyol, Anthony Bouza, membre del servei secret de la Policia de Nova York i escorta el 1962 de John Kennedy, va ser testimoni de les relacions perilloses del president. Bouza va revelar el 2013, amb motiu del 50 aniversari de l'assassinat de JFK a Dallas, que solia passar llargues hores custodiant a Manhattan les trobades amoroses del president amb Marilyn Monroe. «John Kennedy compartia a més una amant amb el cap de la màfia de Chicago, Sam Giancana». El director de l'FBI ho sabia i feia xantatge a JFK per evitar que el destituïssin al capdavant de l'agència federal d'investigació, com pretenia Robert Kennedy, assegura Bouza.
Ramírez Heredia, el primer que va publicar la història, recorda que la iniciativa va sorgir per un informe desclassificat de la CIA, en el qual es deia que va vigilar especialment aquell viatge de Marilyn a Mèxic per por que l'estrella expliqués els plans de Washington per envair Cuba a les amistats comunistes que freqüentava. «Vaig parlar amb molta gent que va conèixer Bolaños i assenyalaven que assegurava que l'última trucada telefònica de Marilyn va ser a ell. Aquesta trucada està confirmada per la CIA, que l'implicava amb els serveis d'intel·ligència cubans», explica.
