l juliol de 2007, la fiscalia general de l'Estat espanyol va segrestar -és a dir, va retirar policialment dels quioscos- tots els exemplars de la revista satírica El Jueves per una portada que va considerar «degradant» per a la corona espanyola (molts de vostès la recordaran: és aquella en què es representaven els llavors prínceps Felip i Letizia copulant després de l'aprovació del xec-bebè de Zapatero). Sàtira de mal gust o difamació criminal? La llei espanyola ho va tenir clar, ja que els dos autors de la vinyeta van acabar essent condemnats a una multa de 3.000 euros cadascun i van passar a tenir antecedents. Però quina és la línia que separa la crítica legítima a la qual tenen dret ciutadans i mitjans de comunicació de la difamació criminal? En molts casos és extremadament fina, però la majoria de països de la Unió Europea compten amb unes lleis molts estrictes contra la difamació que acaben amenaçant la llibertat d'expressió i, per extensió, la crítica i el periodisme d'investigació, a banda de conduir a l'autocensura. L'eurodiputat gironí per ERC Josep-Maria Terricabras considera que cal una iniciativa europea que descriminalitzi la llibertat ideològica i, per obrir el debat, va organitzar dijous una jornada sobre aquesta qüestió al Parlament Europeu.
La majoria de països de la Unió Europea compten amb lleis que castiguen en el codi penal delictes suposadament relacionats amb la difamació, però que sovint serveixen per limitar la llibertat d'expressió. A l'Estat espanyol, l'exemple més clar és la «llei mordassa» aprovada pel govern del PP, però no és un cas aïllat. Altres països apliquen també dures sancions que poden portar a multes elevades, sentències de presó o fins i tot la suspensió del dret a practicar el periodisme. I això fa que, sovint, els periodistes puguin sentir-se coaccionats a l'hora d'investigar casos de corrupció, ja que les sentències a les quals poden enfrontar-se són tan desproporcionades que si cometen ni que sigui un mínim error podrien arribar a enfonsar la seva carrera. «Si vols fer periodisme d'investigació, les lleis contra la difamació criminal et poden refredar a l'hora d'intentar-ho. Si t'exposes a una sentència de presó per investigar una història de corrupció, no és gens estrany que t'acabis tirant enrere», va indicar Mike Harris, director executiu de 89up, una agència que tira endavant diverses campanyes per impulsar la democràcia, i que han tingut especial èxit al Regne Unit.
Harris va recordar que institucions com les Nacions Unides han recomanat que els estats haurien de descriminalitzar la difamació, i va demanar que la Unió Europea lideri el procés. Especialment perquè, a l'era de les xarxes socials, els conflictes relacionats amb la llibertat d'expressió traspassen les fronteres dels estats: un periodista pot escriure una crítica en un país on no hi hagi penalització criminal per difamació però, en canvi, aquesta pot ser llegida gràcies a Internet a països on sí que està penada, fet que pot ser font de problemes.
Llei per silenciar veus
Per la seva banda, la presidenta del PEN Català, Carme Arenas, va denunciar que la «llei mordassa» espanyola ha servit per «silenciar veus i mantenir l'statu quo», amb multes astronòmiques per gravar o prendre determinades fotografies. Arenas va citar diversos exemples a l'empara d'aquesta norma, com la detenció de dos titellaires l'any 2016 per «enaltiment del terrorisme», la denúncia contra la poetessa Dolors Miquel per recitar el poema Mare Nostra o la condemna al cantant de hip-hop Josep Miquel Arenas per «difamació contra el rei espanyol i enaltiment del terrorisme», entre altres.
A més, va denunciar la col·laboració de l'Estat espanyol en la detenció de periodistes i intel·lectuals crítics amb Turquia. Va destacar, especialment, el cas de Hamza Yalçin, periodista suec d'origen turc que va ser detingut el passat mes d'agost a l'aeroport del Prat per la policia espanyola presumptament per tenir vincles amb el terrorisme, però que suposadament estaria buscat pel govern turc per les seves crítiques al president, Tayyip Erdogan, i que ara s'enfronta a una extradició després de 18 anys fora de Turquia. En aquest sentit, Terricabras va destacar que el terrorisme s'ha convertit en l'excusa perfecta per posar la por al cos de la ciutadania i aconseguir que lleis i actituds com aquesta no siguin qüestionades.
La jornada també va comptar amb la presència de Simon-François Docquir, investigador d'Article 19, una ONG que defensa el periodisme i la llibertat d'expressió arreu del món. Docquir, que va defensar que la llei només s'hauria d'aplicar quan una crítica o difamació provoqués un «dany seriós» a la reputació d'una persona, va explicar algunes de les iniciatives que estan portant a terme des de la seva entitat, com per exemple les seves intervencions perquè empreses com Facebook -que poden censurar continguts amb els quals estan en desacord- estiguin cada cop més disposades a participar en debats públics.
Finalment, el director d' El Jueves, Guille Martínez-Vela, va exposar el cas de la seva revista i va defensar el dret a la sàtira i la crítica des de l'humor. «Que algú es pugui sentir ofès per un contingut no vol dir que allò sigui realment ofensiu», va recordar. En aquest sentit, va afirmar que el seu equip segueix treballant «com si la llei mordassa no existís» i va assegurar que, malgrat l'episodi d'autocensura en què l'empresa editora de la revista va decidir retirar una altra portada crítica amb la Casa Reial, en els últims anys han pogut continuar treballant amb les mans lliures per seguir denunciant tot allò que els ha semblat necessari, monarquia inclosa.
En acabar l'acte, Josep-Maria Terricabras es va mostrar preocupat perquè l'Estat espanyol és un dels països on la llibertat ideològica està més perseguida. «Preocupa molt perquè és un dels estats europeus que ho ha judicialitzat més tot, i amb una justícia tan poc independent com l'espanyola això provoca que la ciutadana estigui més quieta, mansa i una part fins i tot espantada», va assenyalar. Per això, es va comprometre a treballar per portar aquest debat al si del Parlament Europeu.
