Clinton explica la seva inesperada derrota

?L'exprimera dama exposa en el seu darrer llibre que l'exdirector de l'FBI, el Govern rus, Bernie Sanders, els mitjans i el sexisme van impedir que fos la primera presidenta dels EUA ?Reconeix que no tenia preparat un discurs en cas de perdre

17.09.2017 | 00:36
Hillary Clinton, en la presentació del seu llibre.

Amb ioga, respiració alterna i la seva «justa mesura de Chardonnay», Hillary Clinton ha sobreviscut a deu mesos de «molt dura transició» després de la seva inesperada derrota electoral, que explica en el seu nou llibre El que va passar. En gairebé 500 pàgines de dolorosa digestió del fracàs, l'excandidata demòcrata assumeix els seus errors però reparteix culpes: l'exdirector de l'FBI James Comey, el Govern rus, el seu rival de primàries Bernie Sanders, els mitjans i el sexisme de la societat.

«No tinc totes les respostes i això no és un informe complet de la campanya de 2016. No soc jo qui ha d'escriure això. Aquesta és la meva història. Vull descórrer la cortina d'una experiència que va ser estimulant, alegre, alliçonadora, exasperant i senzillament desconcertant», explica en un passatge de l'obra.

La candidata que ho havia estat gairebé tot -primera dama, senadora i secretària d'Estat- va veure el 8 de novembre com el seu màxim somni, el de ser presidenta, se li escapava de les mans per anar a parar a un controvertit magnat novell en política: Donald Trump. «Vaig sentir una enorme decepció, com una pèrdua de sensibilitat i direcció, i tristesa», confessa.

Estava tan segura de guanyar que, reconeix, no havia escrit un discurs d'admissió de la derrota. No el va pronunciar fins al matí següent i, després de fer-ho, va córrer a refugiar-se a la seva apartada mansió de Chappaqua, a Nova York. Allà, va canalitzar la seva frustració amb una «frenètica neteja d'armari», llargs passejos als boscos, jocs amb els seus gossos, ioga, respiració alterna de les fosses nasals –que recomana– i, també, la seva «justa mesura de Chardonnay». «Va ser una transició molt dura. Realment vaig lluitar. No podia sentir, no podia pensar. Em vaig quedar garratibada, esgotada», admet.

Menys de tres mesos després de la patacada, el 20 de gener, Clinton va haver de passar el tràngol d'assistir a una investidura que sempre va pensar que seria la seva. «Allà estava, a la plataforma, sentint-ho com una experiència extracorporal. I el seu discurs (de Trump), que va ser un crit des de l'instint nacionalista blanc», va relatar a la cadena televisiva CBS en una entrevista.

A principis de gener, va explicar, va estar sospesant no anar-hi, però va assumir que no li quedava una altra opció que ser-hi, per la seva condició d'exprimera dama. «Soc una exprimera dama, i els expresidents i exprimeres dames hi van», va concloure.

En el seu llibre, que publica Simon & Schuster i ha sortit aquesta setmana a la venda, Clinton no només repassa els grans temes de l'anàlisi postelectoral -la indignació dels blancs de classe treballadora, la suposada interferència russa- sinó que aprofundeix en un que va quedar relegat a un segon pla: la resistència social a la idea d'una dona presidenta dels EUA.

«Això ha de dir-se. El sexisme i la misogínia van jugar un paper a les eleccions presidencials de 2016. Una prova és que el candidat flagrantment sexista va guanyar», escriu. «Un munt de persones -prossegueix- van escoltar la gravació d'ell presumint d'haver assetjat sexualment dones, no en van fer cas i van dir 'segueix tenint el meu vot'».

Un dels moments en què va experimentar des de molt a prop el «sexisme» de Trump es va produir en un debat televisiu, poc després que es publiqués aquesta polèmica gravació. «Estàvem -descriu- en un plató petit i, no importa on fos, ell em seguia de prop, mirant-me fixament, posant cares. Era increïblement incòmode. Estava literalment respirant a sobre del meu coll. Vaig sentir calfreds».

«Va ser un d'aquells moments on voldries parar i preguntar als espectadors. Què faria vostè? Es mantindria calmat, somrient i seguiria com si no estiguessin envaint el seu espai repetidament? O es giraria, li miraria als ulls i li diria alt i clar 'retrocedeix, fastigós, allunya't de mi, sé que t'encanta intimidar les dones, però amb mi no pots, així que retrocedeix'?», relata. «Vaig triar la primera opció -recorda-. Em vaig mantenir indiferent, ajudada per una vida sencera d'homes difícils intentant descol·locar-me».


No tornarà a ser candidata

Després d'anys obrint-se -i obrint- camí en un món d'homes, Clinton va fer història el 26 de juliol de 2016 com a primera candidata presidencial dels Estats Units, però no va aconseguir la gran fita: ser la primera dona al capdavant de la Casa Blanca. Als seus 69 anys, i després de mitja vida a la primera línia política, l'exprimera dama descarta tornar a intentar-ho, però no es retira del tot. «He acabat amb ser candidata. Però no he acabat amb la política, perquè literalment crec que el futur del nostre país està en joc», va dir a l'entrevista, sense aclarir quin serà el seu següent pas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Espanya Internacional

Quatre menors conviuen amb la seva mare morta durant cinc dies a Huelva

Quatre menors conviuen amb la seva mare morta durant cinc dies a Huelva

Els fills de la parella van viure amb els cadàvers sense saber que estaven morts a l'habitació

Un nou terratrèmol torna a sacsejar Mèxic i dispara totes les alarmes

Un nou terratrèmol torna a sacsejar Mèxic i dispara totes les alarmes

Un sisme de magnitud 6,1 a l'escala de Richter colpeja el centre i el sud del país només quatre...

Nikki Haley, la diplomàtica de moda

Nikki Haley, la diplomàtica de moda

L'ambaixadora dels Estats Units davant l'ONU, desconeguda pel gran públic fins fa només uns mesos,...

Schulz crema els seus últims cartutxos i Merkel aspira a mantenir l´avantatge

Schulz crema els seus últims cartutxos i Merkel aspira a mantenir l´avantatge

Els dos candidats encaren la recta final de les eleccions alemanyes amb l'ombra del retorn de la...

Milers de persones es manifesten contra la reforma laboral de Macron

Milers de persones es manifesten contra la reforma laboral de Macron

La marxa convocada pel líder de l'esquerra, Jean-Luc Mélenchon, suposa un pols a les polítiques...

Enllaços recomanats: Premis cinema