Els equips de rescat treballen sense descans a Mèxic per trobar supervivents al sisme

Llargues cadenes humanes movien articles de primera necessitat com aigua o mantes des d'un centre de recol·lecció improvisat a Ciutat de Mèxic cap a vehicles de distribució, un exercici d'autogestió que mostra l'enorme solidaritat en la ciutadania que ha despertat el terratrèmol. «Estic orgullosa i se'm fa un nus a la gola perquè la resposta que hi ha de part de la població és molt bona», explicava Jocelyn, una veterinària que, per primera vegada, fa de voluntària.

El terratrèmol de 7,1 en l'escala de Richter ha deixat centenars de morts a Mèxic. Cent d'ells, una trista xifra rodona, es registraven a l'hora de tancar aquesta edició a la capital, on hi ha a més uns 40 edificis col·lapsats i altres amb danys molt greus. Arribaven ciutadans amb caixes de menjar, aigua embotellada, medicines, sèrums, mantes, paper higiènic, i sense descans els voluntaris classificaven els materials en espais determinats per fer el recompte. Arribaven vehicles, especialment petits camions de particulars, i es formava una cadena humana que transportava la càrrega de punt a punt.

Sense descansar i amb l'aspecte cansat, voluntaris de totes les edats portaven hores treballant, de sol a sol. «Es necessiten moltes mans encara», demanava Jocelyn des d'aquesta esplanada del Govern de la delegació Benito Juárez, on també hi ha un centre esportiu convertit en alberg per a la gent desallotjada de casa seva.

En el seu mòdul s'ajuntaven menjar per a nadó, bolquers i paper sanitari. I segons va explicar, tot i que reben suport de la delegació, moltes decisions es prenen al moment, en un exemple d'organització poc habitual a la ciutat. En el mòdul de Fernanda González s'apilaven aliments bàsics com fesols, tonyina i pasta. Els marquen amb un retolador, va explicar, per evitar «que ningú se'ls emporti i perquè arribin al lloc al qual han d'arribar».

L'estudiant de Sociologia portava 10 hores ajudant sense parar. «Només hem begut una mica d'aigua», va afirmar. Asseguda a terra, les ganes d'ajudar vencien el cansament, i d'igual manera succeïa a les centenars de mans reunides en aquest punt de la capital.

És un dels tants centres de recol·lecció de productes bàsics instal·lats després del poderós terratrèmol, que va tenir la trista coincidència de tenir lloc el mateix dia, però 32 anys després, del gran sisme de 1985 que va deixar milers de morts.

El temps en contra

En tot cas, les persones atrapades sota les runes dels edificis arrasats pel sisme de dimarts juguen amb el temps en contra, ja que la resistència del cos humà en situacions extremes és de 72 hores, segons els experts, i els equips de rescat continuen desbordats treballant per salvar vides.

«La norma oficial mexicana considera que, després de 72 hores, no és possible que una persona sigui rescatada», va explicar el doctor Manuel Bárcenas, qui es trobava en un perímetre acordonat assistint a les autoritats en un rescat a Ciutat de Mèxic.

Les condicions a què s'enfronten les persones són extremes, ja que les runes provoquen «un aixafament d'òrgans», cosa que pot causar que es facin malbé més ràpidament, «es destrueixin» i, finalment, conduir a la mort. A més, l'aire està biològicament contaminat a causa «del gas natural que tenien els veïns connectat».

També hi ha aliments en estat de putrefacció dins dels habitatges, que sumat a la pols pot provocar una pneumoconiosi que obstrueixi els pulmons. Aquesta malaltia, causada per la inhalació de partícules, va ser molt comú en els supervivents del sisme succeït a Mèxic el 1985 i exigeix tractament pneumològic.

Amb tot, el temps no és estricte ni dicta necessàriament el límit de la supervivència humana. El metge va recordar el terratrèmol de 1985 i va advertir que van ser trobades persones amb vida després d'una setmana. «Em va tocar ajudar en aquella època i vam trobar molta gent viva», va afegir. Va expressar que la manera d'afrontar el pas del temps que amenaça la vida de les persones atrapades és arribar fins als ferits i alimentar-los.