El Parlament Europeu ha donat suport a noves lleis per impulsar el paper dels boscos en l'absorció de CO2 amb l'objectiu de reduir les emissions contaminants i combatre l'escalfament global.

Aquestes normes han de garantir, segons fonts del Parlament Europeu, que els estats membres mantinguin l'equilibri entre les emissions de CO2 i l'absorció mitjançant els boscos, les zones de pastura i de conreu. A mig termini, és a dir, el 2030, els països han de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 40% respecte els nivells de 1990. L'objectiu a llarg termini (el 2050) és disminuir-los entre el 80% i el 95% . Per aconseguir-ho, els països haurien d'assolir una ràtio d'absorció de CO2 superior a la d'emissions, respectant els compromisos adquirits per la UE en el marc de l'acord de París sobre el clima.

Els boscos de la UE absorbeixen cada any l'equivalent a gairebé el 10% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle de la UE. Aquests ocupen el 43% de la superfície de la Unió Europea i en el cas d'Espanya el 55%.

Tot i les recomanacions i normes de la UE adreçades a l'absorció del CO2, la veritat és que la desforestació també emet gasos d'efecte hivernacle. És per això que els diputats europeus proposen que «sigui obligatori per als estats membres compensar els canvis que facin en l'ús del sòl». És a dir, si es talen boscos per dedicar més terreny a l'agricultura, el que suposa un augment en les emissions d'efecte hivernacle, els països estarien obligats a compensar aquestes emissions generant nous boscos o evitant la desforestació en els ja existents.

El nou reglament s'aplicarà a partir de 2021 i està alineat amb els objectius climàtics pactats a l'Acord de París.

Propostes legislatives

Actualment hi ha tres propostes legislatives en discussió per complir amb els compromisos que la Unió va adquirir a l'Acord de París.

La primera consisteix a reduir mitjançant acords comercials les emissions produïdes per la indústria. La segona, a disminuir les emissions efecte hivernacle que provenen del sector del transport, de la construcció, de la gestió de residus o de l'agricultura. En el cas d'Espanya, el 2030 haurà de retallar el 26% en les seves emissions procedents d'aquests sectors.

Finalment, hi ha una proposta que assenyala directament el reglament sobre l'ús de la terra, el canvi en el mateix i les superfícies forestals (LULUCF, en les seves sigles en anglès).

Per tal de promocionar aquestes mesures, la Unió Europea proposa diverses opcions als estats membres perquè compleixin amb el seu compromís «sense dubtes i respectant el medi ambient», com afirmen les mateixes fonts. Per exemple, si mantenen nivells d'absorció de CO2 superiors als nivells d'emissions resultants de l'ús de la terra durant el primer període de compliment, aquests estats poden rebre bonificacions en el següent període de compliment. Del que es tracta, segons expliquen fonts del Parlament, és oferir «flexibilitat als països per fer front a les fluctuacions causades pels cicles de creixement o altres condicions variables».

D'altra banda, quan un estat membre generi absorcions netes més enllà del seu compromís mitjançant l'augment de la superfície forestal gràcies a la reforestació o les bones pràctiques en agricultura -terres de cultiu gestionades-, diversos d'aquests crèdits es poden utilitzar per complir els objectius nacionals del Reglament d'Intercanvi d'Esforç, encara que aquesta quantitat està estrictament limitada per garantir que aquests objectius siguin eficaços des del punt de vista ambiental.

Es dona també l'exemple dels productes fusters aprofitats, com el material de construcció i el mobiliari, que també contribueixen a reduir el CO2, atès que emmagatzemen el carboni absorbit pels arbres durant el seu creixement. Promocionar aquest tipus de productes ajudaria els països a desenvolupar l'ús de la fusta aprofitada per a fins diferents a l'energètic.

Períodes de compliment

La proposta estableix dos períodes de compliment: el primer, comprès entre 2021-2025, i el segon, entre 2026 i 2030, ja que la UE considera apropiat un cicle de cinc anys per a l'ús del sòl, ja que les absorcions i emissions en el sector poden variar significativament d'un any a un altre. Això és a causa del clima i a altres fenòmens naturals, el que també permet «alinear-se en la proposta de revisió quinquennal establerta per l'Acord de París i la voluntat de la Comissió de legislar millor», segons fonts del Parlament.

Des de la cambra s'espera que els estats membres informin anualment sobre les seves emissions i absorcions complint les normes i amb les polítiques i mesures empreses en el sector cada dos anys. Si un país no compleix els objectius el dèficit es deduiria de la seva assignació en el Reglament de Repartiment d'Esforç.