na de les falsedats propagada pels que han arruïnat Espanya a canvi de garantir la continuïtat de Rajoy, oferia al PSOE l'esquer de l'exemplar entrega dels seus germans de l'SPD alemany a la falda d' Angela Merkel. Els autors d'aquesta fal·làcia, que ahir va esclatar pels aires a les legislatives alemanyes, sempre van ometre dues dades rellevants. Els socialdemòcrates van consultar a la seva militància abans de pactar, i la tricancellera estava a mitja dotzena d'escons de la majoria absoluta. Al seu adorat líder del PP li faltava mig centenar de vots, una distonia que ha convertit el seu segon mandat en un calvari.

Els entusiastes des del progressisme de la coalició PP/PSOE, instaurada de facto l'octubre passat amb la investidura de Rajoy, hauran d'explicar els macilents resultats obtinguts per l'admirat matrimoni a la força de la CDU-CSU amb l'SPD. Amb l'agreujant que la secció esquerra de l'aliança ha quedat aniquilada. Els socialdemòcrates han perdut un vint per cent dels seus sufragis amb Martin Schulz, la versió descurada de l'intrigant eurócrata Juncker. El millor ve ara, perquè els qui aconsellaven als socialistes espanyols un entreguisme suïcida eren plenament conscients que sotmetre's al jou dels populars segellava l'extinció del partit que havia aportat dos presidents a la democràcia.

El PP va obtenir un 33 per cent dels vots emesos a les generals de 2016. Costa titllar de victoriós un partit que rep el suport d'un de cada tres adults, però el curiós avui és que Merkel ha caigut al nivell de Rajoy, ha aconseguit un percentatge similar al dels seus coreligionaris espanyols. La cancellera no s'ha desgastat en gairebé deu punts per culpa d'un pacte en el qual ha imposat la seva hegemonia. Ha pagat el deteriorament real o fictici associat a l'acollida massiva d'immigrants. El milió de refugiats procedents de Síria li ha suposat perdre un milió de vots per als ultres de l'AfD, aquella Alternativa per Alemanya que no va néixer contra l'Islam, sinó contra el rescat econòmic dels països del sud d'Europa. De fet, el primer missatge de Merkel va consistir ahir a seduir els desertors de la democràcia cristiana cap a la dreta. En canvi, els fugats garantien que expulsaran la cancellera del poder.

L'Alemanya de l'Est excomunista ha tornat a erigir-se en guardiana de les essències. Els professors i jutges que van muntar la radical AfD, tan exigent contra els vels musulmans a multar com contra l'Holocaust a oblidar, han atropellat els socialdemòcrates a la part oriental, i se situen a mitja dotzena de punts de l'orgullosa democràcia cristiana.

El cop a l'antiga RDA resulta especialment dolorós per a Merkel, que no només va ocupar càrrecs juvenils en l'àmbit comunista, sinó que ha de ser qualificada com la primera cancellera socialdemòcrata d'Alemanya. Ahir no va baixar de la rutina de mestressa de casa o de Hausfrau, imatge que abraça contra les consignes feministes. No obstant això, és probable que si s'hagués imaginat els resultats electorals, hagués anunciat la seva retirada amb el disseny d'un traspàs ordenat de poders. Cauta com cap altre polític continental, es va negar a extreure les lliçons de les quatre eleccions a què es va sotmetre Helmut Kohl.

Tot i ser moderada, la majoria minoritària de Merkel no li impedeix aconseguir un avantatge en dobles dígits a Schulz. L'SPD de Helmut Schmidt i Schröder s'acosta a la irrellevància. Els entusiastes de l'abraçada mortal PP/PSOE esgrimiran al seu favor la creació a Alemanya d'un salari mínim. És possible, però l'agraïment per les mesures socials no ha caigut del costat de l'esquerra. Mentre la cancellera estudia el pacte Jamaica amb ecologistes i liberals, torna a demostrar-se que els europeus estan indignats amb governs que insisteixen a ignorar el malestar ciutadà.