La regió autònoma del Kurdistan va celebrar un referèndum per decidir sobre la seva independència de l'Iraq, que ha amenaçat amb el tancament dels límits regionals i l'enviament de tropes als territoris disputats. Els col·legis electorals van tancar les seves portes una hora després d'allò previst, i fins a les sis de la tarda hora local s'havia registrat una participació del 78 per cent a les quatre províncies kurdes -Dohuk, Erbil , Suleimaniya i Halabja- i a les províncies disputades de Kirkuk, Diyala i Nínive. Aquestes regions depenen administrativament del Govern central, però són controlades de facto per les forces de seguretat kurdes.
L'Alta Comissió Electoral del Kurdistan no va revelar quan donarà a conèixer els resultats, però diversos observadors internacionals van assenyalar que els resultats es faran públics en un termini de 24 a 48 hores després del tancament de les urnes. Ja ha començat el recompte de les paperetes, en les que els votants havien de triar entre «sí» o «no» a la pregunta en kurd, àrab, turcman i assiri: «Vol que la regió del Kurdistan i les zones kurdes fora de l'administració de la regió es converteixin en un estat independent?».
La jornada electoral -dia festiu a tot el Kurdistan- va transcórrer «amb normalitat» i sense cap tipus d'incident, van assenyalar observadors espanyols convidats a la regió, que van destacar així mateix l'«ambient festiu» en què es va desenvolupar la votació.
Els votants es van vestir amb la seva millor roba per acudir a les urnes, i tots els preguntats a Erbil -capital regional- van votar a favor, amb el desig de poder convertir-se en un Estat pròximament. Hussein Abdelsharif, de 44 anys d'edat, va assegurar després de dipositar la seva papereta: «No necessitem aigua, no necessitem menjar. Només necessitem un país».
Augment de la tensió
El plebiscit ha elevat la tensió entre el Govern d'Erbil i el de Bagdad, així com amb els països fronterers -Iran i Turquia-, que rebutgen frontalment aquesta consulta, igual que la comunitat internacional, que veu en la votació una nova font de inestabilitat per al Próxim Orient.
El Parlament iraquià va demanar al primer ministre, Haidar al Abadi, el desplegament de forces de seguretat a les zones disputades amb el Kurdistan, així com el tancament dels passos terrestres, va assenyalar un diputat, un dia després que el titular iraquià digués que no reconeixeria els resultats d'aquesta consulta de «secessió».
