Els funcionaris, que representen prop d'una cinquena part dels treballadors francesos, van tensar la lluita social contra les reformes econòmiques del president, Emmanuel Macron, en una jornada de vaga que va unir, per primer cop en deu anys, tots els sindicats dels empleats públics. Després de les protestes amb desigual seguiment i la vaga general de setembre, l'aturada i les manifestacions d'ahir, que van unir les nou centrals sindicals del funcionariat, plasmen el creixent malestar per les mesures d'estalvi del Govern francès, que va prendre possessió fa només cinc mesos.

La vaga, que va convocar 5,5 milions de treballadors de l'Estat, locals i regionals i dels hospitals, va pertorbar els serveis públics, sobretot el dels transports i l'ensenyament. Un 30% dels vols als principals aeroports francesos van ser cancel·lats, segons la Direcció General de l'Aviació Civil, i un 17,5% dels professors van secundar la vaga, segons el Ministeri d'Educació francès.

A la manifestació de París, les autoritats van calcular una participació de 26.000 persones, mentre el sindicat CGT va parlar de 70 protestes a tot França, amb uns 400.000 assistents, xifra rebaixada pel Govern fins als 209.000.

La supressió de 120.000 llocs de treball fins al 2022, la discriminació fiscal a la pujada d'impostos que fa al sector privat i l'enduriment dels accessos a les baixes laborals són alguns dels punts de protesta dels sindicats. «En total, els funcionaris perdran entre el 4% i el 5% per any del seu poder adquisitiu si s'aplica tot l'anunciat pels sindicats», va explicar el secretari general del sindicat Unsa, Luc Bérille, que va assistir a la manifestació de París. El dirigent va explicar que esperaran fins a la setmana vinent, quan tindran una reunió amb el ministre d'Hisenda, Gérald Darmanin, per decidir si adopten noves mesures.