L'extresorer del PP Luis Bárcenas va demanar ser absolt en el judici del cas Gürtel com la majoria dels altres 36 acusats, mentre que l'exministra de Sanitat Ana Mato i el Partit Popular van rebutjar ser responsables civils com a partíceps a títol lucratiu.
Per la seva banda, l'advocat del presumpte líder de la trama, Francisco Correa, va presentar un escrit davant del tribunal en el qual explica que, tenint en compte la seva declaració en el judici, assumeix la condemna pels delictes que ha reconegut que entengui el tribunal que procedeixi, tot i que va reclamar que se li apliquin un seguit de circumstàncies atenuants de la pena que exposarà quan sigui necessari.
Els advocats defensors van comunicar a l'Audiència Nacional les seves conclusions definitives i només tres es van adherir a les de la Fiscalia, els de l'empresari Jacobo Gordon, l'exregidor de Pozuelo de Alarcón Roberto Fernández i el constructor Alfonso García-Pozuelo, ja que en rebaixar les fiscals la sol·licitud per haver confessat els fets no hauran d'ingressar a la presó.
En concret a Alfonso García-Pozuelo, expropietari de Constructora Hispánica, la Fiscalia li va rebaixar la petició de pena de quatre anys i mig a dos anys de presó per suborn substituïbles per multa, mentre que a Jacobo Gordon de dos anys a cinc mesos per blanqueig de capitals i a Roberto Fernández de dos anys i tres mesos a onze mesos per frau i malversació.
La Fiscalia demana la major pena, 125 anys de presó, per a Francisco Correa, mentre que dilluns va rebaixar de 42 a 39 la sol·licitud per a Bárcenas i a més va confirmar que Ana Mato i el PP han de ser considerats partíceps a títol lucratiu, pel que reclama a la primera 28.468 euros i a la formació política 328.440, al que es van oposar les defenses de l'exministra i del partit.
La majoria de les defenses van mantenir les seves peticions d'absolució i van introduir com a alternativa l'aplicació d'atenuants, entre d'altres per dilacions indegudes, perquè en el cas que el tribunal apreciï proves incriminatòries, que les penes imposades siguin menors a les demanades per la Fiscalia.
L'Audiència jutja la primera època d'aquesta trama de corrupció política, la compresa entre 1999 i 2005. Les defenses van tornar a al·legar també la vulneració de drets fonamentals i la nul·litat de proves com les obtingudes, segons la seva opinió irregularment, en els diversos escorcolls que es van ordenar i a les converses telefòniques.
