El president dels EUA, Donald Trump, va amenaçar d'abandonar l'acord nuclear amb l'Iran si no es corregeixen els seus «defectes» mitjançant una negociació internacional o una llei del Congrés nord-americà, i va elevar les tensions amb Teheran en sancionar el Cos de Guardians de la revolució iraniana. En un esperat discurs, Trump va anunciar que per ara mantindrà la participació nord-americana en l'acord nuclear assolit el 2015 entre l'Iran i l'anomenat Grup 5+1 (EUA, Rússia, França, Regne Unit i la Xina més Alemanya). En tot cas, va advertir, els EUA es retiraran de l'acord tret que es modifiqui de forma unilateral -per part del Congrés nord-americà- o multilateral, en negociacions amb els altres sis països signants.

«En cas que no puguem arribar a una solució treballant amb el Congrés i els nostres aliats, l'acord serà cancel·lat», va assegurar el president des de la sala de recepcions diplomàtiques de la Casa Blanca. Poc després, Trump va precisar que espera arribar a una solució «en un període molt curt de temps».

Com va recordar l'alta representant de la Unió Europea (UE) per a la Política Exterior, Federica Mogherini, ni els Estats Units ni cap país pot «cancel·lar» l'acord nuclear, però Washington sí podria decidir deixar de respectar-lo i tornar a imposar sancions a l'Iran, quelcom que suposaria a la pràctica la seva inviabilitat.

Trump va insistir que l'acord amb l'Iran, que va avalar el seu predecessor, Barack Obama, és «un dels pitjors» mai signats pels EUA, i va deixar clar que no té previst respectar-lo a llarg termini tal com està. «No seguirem per un camí que tindrà com a destí més violència, més terror i l'amenaça molt real d'un rebrot nuclear a l'Iran», va destacar Trump. «Treballarem amb el Congrés i els nostres aliats per afrontar els molts defectes greus de l'acord perquè el règim iranià mai pugui amenaçar el món amb armes nuclears», va afegir.

En concret, el president nord-americà vol corregir els «febles mecanismes d'inspecció» previstos en l'acord; fer front al «programa de míssils balístics» de Teheran i eliminar les «dates de caducitat» de les restriccions imposades sobre el programa nuclear, que en alguns casos expiren després d'entre 10 i 25 anys.

A més, el Departament del Tresor va sancionar per terrorisme el cos dels Guardians de la Revolució iraniana, en tot un desafiament a Teheran, que havia advertit que tractaria els Estats Units com «un país terrorista» si adoptava aquesta mesura, que podria complicar la lluita nord-americana contra el grup gihadista Estat Islàmic (EI) a l'Iraq, on hi ha milícies xiïtes que reben el suport de l'IRGC ,que també el combaten.

Per part seva, el Regne Unit, França i Alemanya van afirmar en un comunicat conjunt que continuen «compromesos» amb l'acord nuclear amb l'Iran. La primera ministra britànica, Theresa May; la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president Francès, Emmanuel Macron, es van mostrar «preocupats per les possibles implicacions» de la decisió de Washington de retirar-se del pacte.

«L'acord nuclear va ser la culminació de 13 anys de diplomàcia i un important pas endavant per aconseguir que el programa nuclear de l'Iran no derivi cap a fins militars», indicava el text, que destacava que el pacte va rebre el suport unànime del Consell de Seguretat de l'ONU.

El president de l'Iran, Hassan Rohani, va garantir al seu homòleg francès que complirà l'acord nuclear. Concretament, va garantir que « l'Iran continuarà aplicant els seus compromisos en el marc del Pla d'acció global comuna»