El nou govern tunisià, remodelat fa uns dies per poder afrontar l'aguda crisi econòmica i social que pateix el país, ha estat rebut amb severes crítiques internes i externes, que adverteixen del nou augment de la influència del partit islamista Ennahda i del progressiu retorn de l'antic règim. La necessitat d'un canvi surava a l'ambient des que mesos enrere el Fons Monetari Internacional (FMI) va complir la seva amenaça i va congelar el crèdit de 2.500 milions concedit al país en càstig per la incapacitat del govern d'avançar significativament en el programa de reformes estructurals exigit.

No obstant això, el que s'intuïa fa uns mesos com un retoc limitat, s'ha destapat com una mena de tsunami que s'ha endut per davant tretze ministres i set secretaris d'Estat, entre ells els responsables de carteres clau com Defensa, Interior, Justícia, Economia i Finances, i ha constatat la inestabilitat i fragilitat del pacte polític.

«Aquesta enèsima revisió no sembla que hagi produït un gran canvi: hem mantingut gairebé el mateix nombre de ministres i secretaris d'Estat. Tot i això, hem cedit a les maniobres partidistes», va criticar el periodista Ikhlas Latif. Una visió que comparteix el seu col·lega Synda Tajine, per a qui aquesta reestructuració «no suposa cap gran canvi, sinó una nova repartició de l'escenari polític».

Els més crítics basen el seu pessimisme en dues raons: Ennhada, primera força al Parlament i peça fonamental per a l'estabilitat de l'Executiu, guanya pes una vegada més i ho fa en aquesta ocasió en un sector essencial: l'economia. El mateix Chahed va definir aquest nou gabinet com un «govern de guerra, en guerra contra la corrupció, contra el creixent atur i en guerra per salvar l'economia».

I encara que perden la cartera de Comerç, els islamistes reforcen la seva posició en aquest front de batalla: mantenen Indústria i guanyen Desenvolupament, Inversions i Cooperació Internacional, a més de col·locar un antic conseller presidencial, Taoufik Rahji, al capdavant de les reformes. A part, adquireix cinc secretaries d'Estat entre les quals destaquen Formació Professional i Ensenyament Superior, a més d'introduir un nou conseller a l'oficina del primer ministre, Rida Saidi, adscrit al departament de «grans projectes».

Chahed, que sembla també haver sortit reforçat davant d'altres corrents dins del seu partit, ha aconseguit mantenir com a mínim un bon soldat: Ridha Chalghoum, el seu antic cap de Gabinet, que ha estat ascendit a ministre de Finances.

Ministres de Ben Ali

La segona raó que invoquen els crítics és l'entrada de tres homes que van exercir càrrecs de gran responsabilitat durant la dictadura de Mohamed Zin El Abidin Ben Ali (1989-2011), la primera que va ser víctima de les ara asfixiades «primaveres àrabs».

Hatem Ben Salem, nou ministre d'Educació, ja va dirigir aquesta cartera en temps de Ben Ali, mentre que Adel Jarboui, designat ministre d'Immigració i Expatriats, va arribar a ser secretari general adjunt del partit de Ben Ali, l'Agrupació Constitucional Democràtica (RCD).

Igual de controvertida ha estat la designació del nou ministre de Defensa, Abdelkarim Zubaidi, que va exercir diversos llocs de responsabilitat en temps de Ben Ali, entre ells el de ministre de Sanitat. Va dirigir aquesta cartera durant el primer govern de transició format el 2011 després de la fugida de Ben Ali, i que va dirigir el mateix líder d'Ennahda, Rachid Ghannouchi.

En la mateixa línia, extremadament polèmica és la designació del nou ministre d'Interior, Lofti Brahem, que ha evidenciat el retorn dels vicis de la vella política prerevolucionària i la descompensació de l'equilibri de poder entre Nidá Tunis, el debilitat partit del president tunisià, Beji Caïd Essebsi, i de Chahed, i Ennnahda.

Els islamistes han intentat durant la negociació obtenir una cartera vital, però finalment ha caigut del costat d'un home amb mala premsa entre l'oposició, i que es considera proper al corrent que lidera Chahed.

«La seva nominació és una catàstrofe nacional que conduirà a la deterioració dels cossos de Seguretat, ara que començaven a recuperar-se», va criticar el parlamentari Imed Daïmi, un dels activistes que va haver d'exiliar-se.

En aquest ambient, ha tornat a primera pàgina l'anàlisi de Hédi Ben Abbes, prestigiós expert local, per a qui l'actual sistema bicèfal, sostingut en l'aliança Nidá Tunis-Ennahda, representa «un perill per al futur del projecte democràtic» que va emprendre Tunísia. «Només cal observar les últimes maniobres de Ghannouchi i Essebsi per estar segurs de l'obsolescència de la seva concepció política i de l'anacronisme històric en què creuen haver atrapat el país», va afirmar.

«Està clar que el debat polític que s'ha posat en marxa se centra exclusivament en l'elecció de persones i llocs, sense preocupar-se mai pels programes, per la crisi econòmica o per la crisi social. Això, per descomptat, aviat portarà a conseqüències desastroses per al projecte democràtic», va assenyalar.